La Unitat de Cures Pal liatives. Vicenç Martínez Ibáñez, gerent de l IAS

Please download to get full document.

View again

of 40
All materials on our website are shared by users. If you have any questions about copyright issues, please report us to resolve them. We are always happy to assist you.
Categories
Published
L ACTUAL 49 GENER/JULIOL 2012 Reportatge La Unitat de Cures Pal liatives Entrevista Vicenç Martínez Ibáñez, gerent de l IAS L ACTUAL / GENER/JULIOL 2012 Notícies 3 L ACTUAL / GENER/JULIOL 2012 Sumari 2
L ACTUAL 49 GENER/JULIOL 2012 Reportatge La Unitat de Cures Pal liatives Entrevista Vicenç Martínez Ibáñez, gerent de l IAS L ACTUAL / GENER/JULIOL 2012 Notícies 3 L ACTUAL / GENER/JULIOL 2012 Sumari 2 Vicenç Martínez, nou gerent de l IAS. SUMARI 3 INSTITUCIÓ L IAS, membre actiu en el Projecte Europeu REFINEMENT L IAS rep una donació de cotilles per a usuàries afectades per càncer de mama La seguretat en el pacient, una visió estratègica de l IAS posada en pràctica 20 anys de la Xarxa de Salut Mental Infantil i Juvenil Estudiants de diferents branques de la salut i treball social visiten l IAS 800 anys de l Hospital Santa Caterina 10 SERVEIS I EQUIPAMENTS L estudi Resultats del Programa Pacient Expert de Catalunya (PPE-CAT), realitzat a les diferents ABS de l'ias , Premi Jordi Barnadas al millor treball d'infermeria L IAS impulsa la creació de la taula de salut comunitària Ter Brugent, a l ABS d Anglès Promoció de la salut en atenció primària 12 FORMACIÓ I DOCÈNCIA I edició de la Jornada Abordatge dels maltractaments: activem nous escenaris Jornada d infermeria Cuidar-nos per Cuidar IV Jornades d Artteràpia, Salut i Comunitat Exercicis pràctics per saber actuar en cas d accident 17 ENTREVISTA Vicenç Martínez Ibáñez, gerent de l IAS 20 REPORTATGE La Unitat de Cures Pal liatives 27 FEM PREVENCIÓ 28 ENTREVISTA Marta Nogué i Joana Farrés 30 INVESTIGACIÓ I RECERCA Èxit de participació dels professionals de l IAS en la XXVIII Jornada de Cloenda, curs acadèmic , de l'agrupació de Ciències Mèdiques de Girona Estudi CARRETITENS Estudis de l IAS presentats a la convocatòria 2012 del subprograma de projectes d investigació de la salut. Pla Nacional d Investigació Científica, desenvolupament i Innovació Tecnològica Projecte salut familiar i esquizofrènia: intervenció i avaluació multicèntrica sobre l'efectivitat del treball familiar en esquizofrènia AMB NOM I COGNOM 35 GENT DE L IAS 36 BREUS 38 ENTREVISTA 40 Begoña Román, doctora en Filosofia Edita Institut d Assistència Sanitària (IAS) Tel / Fax / Parc Hospitalari Martí i Julià C. Doctor Castan s/n Salt Redacció Si hi esteu interessats en col laborar o proposar temes informatius a L Actual us podeu posar en contacte amb la redacció: Plural Comunicació Tel / Av. Sant Francesc 4, 3er, 1ª Girona L IAS no es fa responsable de l opinió expressada pels seus autors en els articles signats. L IAS, membre actiu en el Projecte Europeu REFINEMENT L'IAS és una de les institucions europees seleccionades per participar en el Projecte Europeu REFINEMENT (REsearch on FINancing systems Effect on the quality of MENTal health care), una recerca exhaustiva sobre com els sistemes de finançament afecten la qualitat de l'atenció en salut mental al continent. Es tracta d un projecte col laboratiu i de comparació entre nous països: Itàlia, Àustria, l Estat espanyol, Anglaterra, França, Finlàndia, Suècia, Estònia i Romania. Segons ha explicat el psicòleg Jordi Cid, coordinador de programes de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions i responsable de l IAS en aquest projecte, l'objectiu general de la recerca és conèixer l'impacte dels sistemes de finançament en la qualitat de l'assistència en salut mental i en els patrons d'atenció dins el sistema d'atenció a la salut mental, i identificar les millors pràctiques clíniques i els Jordi Cid és el professional que està treballant en el Projecte REFINEMENT des de l any 2011, representant l IAS. components que les financen, per extreure n unes conclusions i recomanacions que ajudin a millorar els sistemes de finançament de la salut mental a Europa. El resultat final es presentarà a la Comissió Europea, organisme finançador de la recerca a través dels Projectes 7 europeus (FP7). La investigació té dos nivells, un de macro, que correspon per exemple a una regió europea àmplia, i un de micro, que equival a una àrea específica d'atenció a la salut mental. L estudi macro el realitzen les universitats o instituts de salut pública dels països implicats; la recerca micro és responsabilitat de les organitzacions de salut mental de caràcter territorial, com l IAS. Institució Per avançar en el projecte, s ha estructurat en diferents mòduls de treball, que són alhora projectes de recerca que busquen donar resposta als objectius de Refinement. Els blocs principals són aquests: finançament i incentius (FINCENTO), indicadors de qualitat en salut mental, mapeig territorial de serveis, recursos humans i indicadors assistencials (REMAST), patrons d'atenció i trajectòries assistencials en salut mental (REPETO), i modelatge de sistemes de finançament. En opinió de Jordi Cid, participar activament en aquest projecte significarà per a l IAS poder comparar-se sobre l evidència amb altres països europeus i tenir una anàlisi de l'eficiència tècnica en funció de l'organització de l'assistència i els recursos disponibles en salut mental, a més de conèixer com el finançament que rebem té un impacte determinat en la qualitat assistencial que oferim. L ACTUAL / GENER/JULIOL 2012 Notícies 3 L IAS rep una donació de cotilles per a usuàries afectades per càncer de mama L IAS ha rebut del Consell Comarcal del Gironès un total de vuit cotilles postmastectomia destinades a dones operades de càncer de mama. La donació es va fer el 10 d abril en el decurs d un acte celebrat a l Hospital Santa Caterina, al qual van assistir l equip directiu i professionals de l IAS, així com el president del Consell Comarcal del Gironès, Jaume Busquets i la consellera comarcal impulsora de la iniciativa, Roser Estañol, acompanyada de la resta de dones polítiques de l'ens. El director d'atenció a l'usuari de l'ias i adjunt a gerència, Albert Nogué, va destacar durant l acte de donació la importància que en la situació actual de crisi econòmica s'endeguin iniciatives d'aquest tipus. La cotilla és una faixa ampla de tela reforçada amb barnilles que serveix per sostenir el pit i els costats. Amb aquesta iniciativa, impulsada per les conselleres comarcals, el Consell del Gironès preveu crear un Banc de Productes de Suport que s'estengui a tot el territori amb la implicació de totes les regidores. Segons Roser Estañol, l objectiu és arribar a donar la trentena de cotilles que són necessàries per cobrir les demandes de la comarca, i crear un banc de productes especialitzats i complementaris al tractament mèdic, que facilitin la recuperació física i psicosocial de les pacients. Aquests productes, pel seu alt cost, no estant a l'abast de tothom i que mai han estat finançats per la seguretat social. Segons el Consell Comarcal del Gironès, el Banc de Productes de Suport es vol crear a partir de la col laboració de totes les dones amb responsabilitat als ajuntaments de la Representants del Consell Comarcal del Gironès juntament amb l equip directiu i professionals de l IAS comarca com a un acte de sensibilització d aquesta realitat en el teixit polític. En aquest sentit, des del Consell Comarcal del Gironès s'iniciaran contactes amb altres consells de la demarcació i amb les seves respectives conselleres i regidores perquè se sumin a aquest projecte solidari. Institució L ACTUAL / GENER/JULIOL 2012 Notícies La seguretat en el pacient, una visió estratègica de l IAS posada en pràctica La seguretat dels pacients és una de les prioritats de les polítiques sanitàries als països líders en la millora de la qualitat de l assistència sanitària. La seguretat del pacient també es considera a l IAS una prioritat. L IAS ha participat en diversos projectes de seguretat promoguts pel Departament de Salut, des de fa anys, com ara el Programa de Prevenció d Errors de Medicació, i des de l any 2008, Disseny, implantació i avaluació d un model de gestió de la seguretat clínica en els hospitals de Catalunya, basat en l EFQM, per a les àrees quirúrgiques, d urgències, UCI i hospitalització també forma part de l Aliança per a la Seguretat dels Pacients, una iniciativa impulsada pel Departament de Salut i l Institut Avedis Donabedian, amb la finalitat d establir una xarxa de grups d interès per aconseguir promocionar la cultura de gestió de la seguretat i desenvolupar uns projectes d intervenció específica. L IAS participa en diferents projectes impulsats des de l Aliança: 4 El propòsit del projecte és dissenyar i aplicar un model organitzatiu per aconseguir involucrar la direcció i els responsables de les diferents àrees en la gestió de la seguretat. Així, l IAS ha posat en funcionament un grup multidisciplinari per treballar la seguretat en el pacient, responsable d impulsar i integrar les activitats que es duen a terme a l Hospital Santa Caterina, que visualitza el compromís de la direcció en aquest àmbit i permet treballar des de diferents visions uns objectius comuns, estàndards, etc. Membres de la comissió de l IAS que treballa la seguretat en el pacient. D esquerra a dreta: Miquel Carreras, director Assistencial d Atenció Primària, Especialitzada i Sociosanitària, Albert Nogué, adjunt a Gerència i director d Atenció a l Usuari i Qualitat, Maria Àngels, secretària de la comissió, Emília de Puig, cap del Servei de Farmàcia, María José Soto, adjunta del Servei d Urgències, Marisa Jofre Valls, supervisora d Hospitalització F i Farmàcia, Dolors Gener, supervisora de CCEE, Nuri Bosch, diplomada en infermeria del Servei d Urgències, Carme Vilardell, supervisora Bloc Quirúrgic, Imma Figueras, diplomada en infermeria del Bloc Quirúrgic, Teresa Vilalta, directora d Infermeria d Atenció Primària, Especialitzada i Sociosanitària, Olga Pineda, adjunta del Servei d Anestèsia, i Carolina Ochoa, adjunta del Servei de COT. Higiene de mans i de prevenció de la infecció nosocomial hospitalària Objectius generals Donar un nou impuls a la promoció de la higiene de mans en els hospitals i centres sociosanitaris de Catalunya. Conscienciar els professionals sanitaris de la importància de la higiene de mans. Objectius específics Promoure la instal lació de dispensadors i dosificadors de preparats d alcohol en aquells centres que no els tinguin i millorar la disponibilitat i ubicació dels dispensadors de preparats d alcohol per posarlos a prop de cada pacient/llit. Fomentar l ús dels productes alcohòlics entre els professionals a través d una millora de la sensibilització i formació utilitzant diversos materials formatius i de màrqueting. Millorar l adherència de la higiene de les mans dels professionals sanitaris. Explorar la relació entre el nivell de compliment de la higiene de mans i la infecció nosocomial. Responsable a l HSC: Marisa Jofre Millora de la identificació inequívoca de pacients Objectiu general Millorar el nivell d implantació de la identificació de pacients en els hospitals i centres sociosanitaris. Objectius específics Promoure la utilització de braçalets identificatius i altres sistemes d identificació de pacients en aquells centres que no els tinguin. Millorar l ús dels sistemes d identificació de pacients entre els professionals sanitaris a través d una millora de la sensibilització i formació utilitzant diversos materials formatius i de màrqueting. Responsable a l HSC: Dolors Gener. Pràctiques segures en la prevenció de caigudes de pacients Objectiu general Avaluar l efecte d una estratègia multifocal per a la millora de l ad- Institució herència a les mesures preventives de caigudes en l àmbit dels hospitals i centres sociosanitaris. Objectius específics Avaluar l impacte de les mesures preventives dependents de l atenció dels professionals. Avaluar la resposta dels centres participants en l adherència a les mesures preventives relacionades amb l educació de pacients. Avaluar l efecte de les barreres estructurals en les caigudes identificades. Avaluar l impacte de la taxa de caigudes generals i amb lesió. Avaluar l efecte d una estratègia a mida als centres sociosanitaris en la millora de l adherència a les mesures preventives. Descriure el perfil dels pacients que cauen i els factors associats més rellevants. Descriure factors organitzatius que poden influir en la variabilitat de l adherència a les recomanacions entre centres. Responsable a l HSC: Nuri Bosch. Prevenció d incidents a cirurgia: procediment correcte del lloc correcte Objectiu general Implantar un protocol per a la prevenció de la cirurgia en lloc erroni i avaluar-ne el compliment en els hospitals d aguts públics i privats de Catalunya. S establirà un protocol de verificació amb recomanacions clares de les dades que cal recollir en format checklist (llista de control). El propòsit d aquest pas és assegurar que tota la informació rellevant referent al pacient i al procediment que se li ha de practicar està disponible abans de la cirurgia, que és revisada per l equip perioperatori i que la informació discrepant o perduda serà resolta abans d iniciar el procediment. Senyalització de la zona que s ha d intervenir. Verificació preoperatòria (abans de la inducció anestèsica). Pausa preoperatòria (abans de la incisió quirúrgica). Verificació a la sortida de quiròfan (abans del trasllat del pacient operat). Responsable a l HSC: Carolina Ochoa Implementació d un sistema de notícia d esdeveniments adversos El SINASP (Sistema de Notificació i Aprenentatge per a la Seguretat del Pacient) és un sistema de notificació de l Agència de Qualitat del Ministeri de Sanitat i Consum, que té per objectiu millorar la seguretat dels pacients a partir de l anàlisi de situacions, problemes i incidents que hagin produït, o podrien haver produït, algun mal als pacients, i promoure els canvis necessaris en el sistema per evitar que aquestes situacions es produeixin. L IAS adopta aquest sistema per a l Hospital Santa Caterina el 2009 mitjançant la formació de gestors, impartida per l Institut Universitari Avedis Donabedian a finals de l any. Des del novembre del 2010 fins al febrer del 2011 es formen de manera presencial 348 professionals i 130 fan el curs en línia. Quan es comença la formació, es posa l enllaç a la web del SINASP, així com el codi del centre (clau d accés) a la Intranet i es poden iniciar les notificacions. Els gestors del sistema tenen accés a aquestes notificacions (que poden ser nominatives o anònimes) i es comenten cada mes en la reunió de la Comissió del Nucli de Seguretat. Gestor principal: Imma Figueras Sessió amb els mitjans de comunicació Un moment de la sessió al Col legi de Periodistes de la demarcació de Girona L IAS va mantenir el passat 17 d abril un sessió de treball amb periodistes amb el doble objectiu de millorar la pràctica quotidiana de relació amb els mitjans de comunicació, quan l IAS esdevé la font informativa d un succés en el qual intervenen suposadament persones amb malaltia mental, i intercanviar opinions i reflexionar conjuntament sobre el tracte informatiu que els mitjans de comunicació donen en general a la malaltia mental quan esdevé notícia i sobre les conseqüències de la informació publicada. Ambdues parts, la font i els periodistes, van exposar els problemes amb els quals es troben, ja sigui en el moment d informar (professionals de l IAS) o en el moment d elaborar i redactar la informació (professionals dels mitjans de comunicació). A títol general, es va acordar treballar per impulsar i mantenir una relació de confiança que faciliti la comunicació de la informació i alhora la cobertura informativa. Hi van intervenir periodistes de Catalunya Ràdio, el diari El Punt Avui i l Agència Catalana de Notícies. També es va tenir reunió específica amb el Diari de Girona. Per part de l IAS, van participar en la sessió el director d Atenció a l Usuari i Qualitat, adjunt a la gerència i responsable de Comunicació de l IAS, Albert Nogué, el director assistencial de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de l IAS, Claudi Camps, i Maria José Velasco, directora de Plural Comunicació, gabinet de comunicació de l IAS. També van ser convidats a participar-hi el gerent de la Fundació Tutelar de les Comarques Gironines, Josep Maria Solé, i el representant del projecte Obertament de la Federació Catalana d'associacions de Familiars i Persones amb Problemes de Salut Mental, Miquel Juncosa. L IAS va facilitar als periodistes assistents una guia d estil. La sessió es va dur a terme en el Col legi de Periodistes de la demarcació de Girona, que va cedir les instal lacions. L ACTUAL / GENER/JULIOL 2012 Notícies 5 Institució L ACTUAL / GENER/JULIOL 2012 Notícies 6 20 anys de la Xarxa de Salut Mental Infantil i Juvenil La Xarxa d Atenció a la Salut Mental Infantil i Juvenil de les Comarques Gironines va complir el gener passat 20 anys d existència. Per celebrar aquesta efemèride, el 14 de març l IAS va programar una jornada commemorativa, que van organitzar conjuntament els centres de salut mental infantil i juvenil de cada sector, l Hospital de Dia d Adolescents i la Unitat de Referència per Psiquiatria Infantil i Juvenil (URPI). L acte, que va tenir lloc a la sala d actes de l Hospital Santa Caterina, va ser inaugurat pel doctor Lluís Franch, gerent de l IAS en aquell moment, i pel director de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de l IAS, Claudi Camps. Fins a mig matí, els professionals dels diferents centres van realitzar una retrospectiva d aquests vint anys, presentacions molt gràfiques i emotives a través de les quals es va visualitzar el creixement dels recursos assistencials de la xarxa d atenció a la salut mental dels infants i joves i l evolució del tipus de patologies que es tracten i com s atenen. Van cloure la jornada el psicòleg i psicoanalista Francesc Vilà, i el psiquiatre i psicoanalista Josep Moya, amb la conferència La salut mental es mou. De la psicopatologia de la vida quotidiana als malestars de la civilització. La xarxa infantojuvenil Els centres que integren la xarxa es dediquen a la valoració i al tractament de trastorns psíquics d infants i joves fins a divuit anys. L àmbit d actuació no només se centra en el pacient, sinó també en el medi en el qual es manifesta el patiment, ja sigui l escola o la família. L accés al servei, de caràcter ambulatori, es du a terme per derivació d altres serveis del sistema de salut, ensenyament, Moment de la jornada commemorativa celebrada el 14 de març. serveis socials o justícia. Cada comarca disposa d un centre de salut mental infantil i juvenil: Gironès i Pla de l'estany, Alt Empordà, Baix Empordà, Garrotxa-Ripollès, Selva interior i Selva litoral. D altra banda, al Parc Hospitalari Martí i Julià s hi ubiquen l Hospital de Dia d Adolescents, una unitat d hospitalització parcial que atén joves de 12 a 18 anys amb trastorns mentals que Impressions... CSMIJ Alt Empordà La comarca de l'alt Empordà va començar a ser atesa el 1998 per dos professionals del CSMIJ que donaven assistència a l'hospital de Figueres, tot i que seguien formant part de l únic equip de salut mental de Girona. El 2004 es va formar el primer equip dedicat a atendre únicament la zona de l'alt Empordà. A partir d'aquest moment, els diferents serveis de salut mental d adults, infantils i juvenils i centres de dia es van ubicar en un mateix centre i es va iniciar el funcionament de Sector. Durant aquest temps l'equip ha treballat per ser un servei visible, pròxim requereixen un tractament ambulatori intensiu, i la Unitat de Referència per Psiquiatria Infantil i Juvenil (URPI), situada en un espai diferenciat a l Àrea d'hospitalització Maternoinfantil de l Hospital Santa Caterina. Aquest dispositiu, dotat de cinc llits, està destinat a persones de 8 a 17 anys que requereixen un estudi diagnòstic i de tractament amb una atenció acurada les 24 hores del dia. i d'ajuda als professionals i serveis que treballen amb la població infantil i adolescent i en l atenció directa de nens, nois i famílies. El treball grupal i familiar amb els pacients, com també amb els professionals, ha estat uns dels reptes importants del servei, que intenta donar una oferta assistencial àmplia, normalitzadora i propera a la comunitat. CSMIJ Baix Empordà Si bé el CSMIJ del Baix Empordà com a tal es va iniciar l any 2007, durant aquests 20 anys ha funcionat com a antena del CSMIJ del Gir
Similar documents
View more...
We Need Your Support
Thank you for visiting our website and your interest in our free products and services. We are nonprofit website to share and download documents. To the running of this website, we need your help to support us.

Thanks to everyone for your continued support.

No, Thanks