AMERICANOS O INDIANOS A VILASSAR DE MAR? Posicionament del Centre d Estudis Vilassarencs

Please download to get full document.

View again

of 13
All materials on our website are shared by users. If you have any questions about copyright issues, please report us to resolve them. We are always happy to assist you.
Published
AMERICANOS O INDIANOS A VILASSAR DE MAR? Posicionament del Centre d Estudis Vilassarencs La junta del CEV L any 2010 l equip del govern municipal ) de l Ajuntament de Vilassar de Mar introduïa
AMERICANOS O INDIANOS A VILASSAR DE MAR? Posicionament del Centre d Estudis Vilassarencs La junta del CEV L any 2010 l equip del govern municipal ) de l Ajuntament de Vilassar de Mar introduïa via la contractació per a la Festa Major La Fira dels Indians (esdeveniment comercial de marca registrada) que es celebra en diverses poblacions de la costa catalana. Paral lelament feia l encàrrec i promovia l edició la publicació El Vilassar dels Indians, un concepte el d indians amb el qual el CEV ha estat molt crític, atès que el considerem aliè als vilassarencs. Ja ho vam manifestar en el seu moment mitjançant en diferents actes acadèmics específics o relacionats (entrevistes, taules, rodones, presentacions de llibres, etc.). Amb el canvi de govern municipal aquest any 2016 l actual alcalde Damià del Clot, va demanar al CEV la seva opinió fonamentada sobre el tema. El CEV per complimentar aquest encàrrec va realitzar el passat mes de juny una anàlisi en profunditat sobre la qüestió. El treball es va concretar en un Informe d unes 50 pàgines, titulat el Posicionament del CEV, que analitza el tema des de dues perspectives, a/ terminològica, i b/ historiogràfica, que va ser lliurat a l Ajuntament. L informe complet es pot llegir al web del CEV. En aquesta secció de la revista reproduïm la primera part del document que fa referència al posicionament del nostre Centre. Resum document: AMERICANOS O INDIANOS A VILASSAR DE MAR? Posicionament del CEV (Primera part) Perspectiva terminològica: Com ja hem afirmat en altres ocasions, i com a resultat de la recerca d aquest document des del CEV afirmem sense cap dubte: 1/ Que la denominació que s utilitzava a la vila de Sant Joan de Vilassar per referir-se al fenomen dels vilassarencs nats a la vila que retornaven amb fortuna, després d un perllongat període de residència a Ultramar, era la del terme/s d americà o d americans en la seva versió popular de l americano, i els americanos. Que aquesta accepció és la que ha perdurat en la memòria i en l imaginari del nostre poble. 124 La veu del CEV 2/ Que per consegüent el CEV afirma que el terme Indià / indians, manllevat del castellà, és aliè a la nostra vila, i que per tant era desconegut pels vilassarencs que visqueren aquest període històric del segle xix i primers del xx. 3/ Que el terme Indià / indiano s introdueix puntualment a Vilassar de Mar a partir de mitjans del segle xx, però, ho serà de manera significativa en la primera dècada del segle xxi per decisions que pren l equip de govern municipal (contracte Fira d Indians, encàrrec d un estudi-publicació específic, vídeo, etc.) obviant de forma deliberada o per ignorància, la memòria configurada del passat històric de la vila. Aquest posicionament del CEV, en el camp terminològic estaria en línia amb la tercera de les accepcions de la definició del Gran Diccionari de la Llengua Catalana DGLC (any 2002) que defineix els termes: americà / americans com: Als Països Catalans i en d altres països europeus, emigrat tornat d Amèrica, especialment després d haver-hi fet fortuna.(cal precisar que al DGLC no existeix cap entrada amb el terme indià / indians). Perspectiva conceptual-historiogràfica Com ja hem insistit en repetides ocasions, i també com a resultat de la recerca que recull aquest document en el vessant conceptual historiogràfic des del CEV afirmem: 1/ Que cal tenir present que el fenomen dels indianos o americanos s ha de circumscriure a la darreria del segle xviii (des del decret de lliure comerç de Carles III -1776) fins als anys 60 del segle següent. La presència de vilassarencs a Amèrica es comença a generalitzar a partir dels anys 40 del segle xix, molt amb posterioritat de l inici d aquest fenomen a altres indrets com Arenys de Mar o Sitges i altres zones de l Estat espanyol. 2/ Que a casa nostra el fenomen de la indianeria des del punt de vista tèxtil, de les manufactures de teixits de cotó decorats per mitjà de la tècnica de l estampació fou nul així que tampoc l ús des d aquesta accepció seria correcte. 3/ Que un altre element que caracteritza la indianeria des d un punt de vista historiogràfic és el fet que els que foren considerats indians havien d haver marxat a Amèrica partint d una situació de semi pobresa per retornar al cap d uns anys al seu punt d origen per fer ostentació dels molts beneficis que els va reportar l estada al nou món. Sovint el lucre provenia del tràfic amb esclaus o de l explotació de persones de raça negra en plantacions com els famosos ingenios dedicats a la plantació de canya de sucre. Novament aquest esquema 125 historiogràfic general grinyola quan l extrapolem al cas de Vilassar de Mar. No s han documentat negocis basats en el tràfic d esclaus i tampoc s han pogut documentar que cap gran fortuna local, d aquestes característiques, tingui origen al nou món. 3/ Que a Vilassar de Mar el que sí que es documenta i amb molta freqüència és un esquema econòmic basat en l economia triangular d unes societats familiars que concebien l armament de les naus, dividides en parts de barca ( motes ), una mena d accions que servien per finançar les singladures i assumir de forma repartida els riscos i els beneficis. Ara bé, la presència de nissagues de pilots i capitans no té res a veure amb els indians ni americanos, els capitans van fer negoci i sovint notables beneficis amb el negoci triangular sovint basat en la ruta dita del tassall ( tasajo ), ara bé l origen de la fortuna no és va fer a Amèrica sinó amb Amèrica. 4/ Que altrament, l indià no és un moviment artístic ni un estil com ho podria ser el gòtic, el barroc o el neoclàssic. Així doncs no es pot parlar d un patrimoni indià sinó que s hauria de parlar d un patrimoni modernista o noucentista que a Vilassar de Mar són els estils predominants per l horitzó cronològic que abasta el ventall de la segona meitat del segle xix i la primera del segle xx. Des d un punt de vista utilitari així com no podem parlar d un patrimoni bèl lic o un patrimoni fabril o industrial, tampoc es pot aplicar perquè es tracta d edificis d ús domèstic o residencial. 5/ Que altrament per les evidències documentals, testimonials a bastament exposades en aquest informe, no té sustentació historiogràfica a Vilassar de Mar fer afirmacions com: Els indians a Vilassar de Mar ; Indians vilassarencs i personatges ; El llegat dels indians vilassarencs ; El patrimoni indià de Vilassar de Mar, etc. 6/ Que el nostre posicionament en aquest afer està en la línia amb l expressat per l historiador de referència vilassarenc Lluís Guardiola Prim en la seva obra Monografia de Vilassar de Mar que podríem resumir en la primera frase de les cinc pàgines que dedica a l anàlisi del fenomen:...l estada dels vilassarencs i altra gent del Maresme a Amèrica produí un tipus molt curiós dintre els nostres estaments socials l Americano, aquesta denominació només s aplicà a aquells que retornaren d Ultramar amb diners i que posseïen interessos en aquells països... (veure annex documental). 7/ Que, per concloure, des del CEV desaconsellem l ús historiogràfic del concepte Indià i les seves derivacions per referir-nos al fenomen objecte d estudi a Vilassar de Mar. 126 La veu del CEV Metodologia emprada: Aquest posicionament es basa en la recerca a fons que el CEV ha fet durant el últims anys, basada en el mètode científic, i que en aquest cas ha consistit en formular-nos dues preguntes lògiques i a fer una recerca que fonamentés les respostes. Les preguntes han estat: Quina era la denominació que utilitzaven els habitants de Sant Joan de Vilassar del segle xix i xx per referir-se al fenomen?. Des de la teoria conceptual historiogràfica pot parlar-se d indians / indianos a Vilassar de Mar (famílies indianes, llegat econòmic, social, patrimonial indià, etc.)? 2.1. Recerca del CEV des de la perspectiva terminològica La recerca s ha fet en tres nivells: a/ Rastreig de la bibliografia històrica relacionada amb la nostra vila, b/ Obtenció de testimonis verbals (història oral) de les persones que viuen o visqueren el període temporal objecte d estudi, i c/ Posicionament dels historiadors i estudiosos de la vila que han treballat sobre el tema. Passem a descriure els resultats de la investigació: Perspectiva etimològica Rastreig de la bibliografia històrica relacionada amb la nostra vila referida al període de vigència del fenomen. Els investigadors del CEV han fet rastreig dels termes americano i indiano i del tractament dels mateixos, mitjançant la lectura de les obres d història referides a Vilassar de Mar que es citen a continuació amb especial atenció a les dates de redacció, i de edició de la publicació per part dels historiadors. En aquest sentit s ha distingit en dos períodes: 1/ Obres,, articles, revistes, i materials documentals redactats durant el segle xix i xx, i 2/ Obres i revistes escrites al segle xxi. 1/ Obres, articles, diaris i correspondència, etc. relacionada amb Vilassar de Mar escrita durant els segles xix i xx : a/ Llibres i articles -Monografia: Sant Joan de Vilassar (història i geografia de la comarca vilassanesa i del Maresme) 1955 de Lluís Guardiola Prim ( );-Anecdotari Vilassarenc 1959 de Lluís Guardiola Prim ( ); Vilassar de Mar documental i històric 1978 de Vicenç Casanovas i Vila. ( );. Carrers i gent de Vilassar 1997 de Damià de Bas; Galeria de penja ases. Motius dels vilassarencs de mar 2001 de Damià de Bas; Els Orígens de la primera industrialització del rerepaís. Un cas emblemàtic 127 Vilassar i el capital comercial barceloní ( ) de Benet Oliva;-Diccionari de Catalans a Amèrica 1992 de VVAA Generalitat de Catalunya; Vilassar de Mar. Maresme: guia del patrimoni històrico-artístic d Albert Esteve; Joan Monjo Pons, un exemple de tenacitat 1997 d Agustí M. Vila i Galí. b/ Articles de revistes i de premsa històriques amb temàtica vilassarenca: Publicació La Costa del Llevant, diversos números ; Col lecció de la revista de patrimoni i història vilassarenca Singladures. Primera època 23 números de 1985 a 1999; Col lecció de la revista cultural vilassarenca Zerovuittresquaranta. Mensual. anys números. c/ Diaris i correspondència manuscrita de famílies vilassarenques, i de families vilassarenques amb parents establerts a terres americanes (segle xix i xx ). El Mamotreto, dietari manuscrit de la família Sust (Jaume Sust Alsina );.Fons documental de la família vilassarenca i uruguaiana Pujol-Borotau Segles xix i xx. Cedit al CEV; Fons: Las cartas de Joan Pujol Ferrés, vilassarenc establert a l Uruguai. Més 450 cartes període (450 cartes digitalitzades).cedit al CEV; Fons documental de la família de l americano Jaume Berdaguer Ferrés (dels anys ); Diario de Vida de Joan Carrau Ferrés. Montevideo 1851; Artículo de fondo (apunts biogràfics) Joan Carrau Ferrés; Diario de Vida (apunts biogràfics) Pere Carrau Ferrés. Montevideo. 2/ Obres i articles de revistes escrites al segle xxi: De la vela al vapor. La marina catalana a través d una família de Vilassar de Mar: els Sust (2004) de Joan Giménez Blasco;-Vilassar de Mar, portes endins, 2007 de Damià de Bas, Imma Romeu, i Manel Briones;-Vilassar de Mar. Recull Gràfic d Alexis Serrano (D.), Damià de Bas, Joan Giménez Blasco. i altres 2007;- El cementiri de Vilassar de Mar aproximació històrica i valors artístics (dins de d Alexis Serrano de El Patrimoni funerari al Maresme III Trobada d Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme ) 2009;-Vilassar de Mar 1784, un abans i un després (conferència) d Alexis Serrano Méndez; -Vilassar de Mar a les primeres dècades del segle xix (al llibre Noves lectures de la guerra napoleònica Jornada estudi del segon centenari ) d Alexis Serrano Méndez; Un passeig per Vilassar de Mar. La seva història a través del patrimoni històric i artístic del CEV; El Vilassar de Mar dels Indians de Taté Cabré i Mireia Olivé 2010; Rutes Indianes a Catalunya (capítol dedicat a Vilassar de Mar) de Taté Cabré i Mireia Olivé 2011; -Rutes Indianes a Catalunya (vídeo i triptic dedicat a Vilassar de Mar) de 128 La veu del CEV Taté Cabré i Mireia Olivé 2011; In Vino Veritas La familia Carrau y el Vino de Christopher Faldin. Montevideo 2014; De Vilassar de Mar al Río de la Plata Història de la emigración de Catalunya al Uruguay en el siglo XIX. Trayectoria de la familia Ferrés i Carrau de Gustavo Ferrés Pacheco Montevideo 2014; 1001 Curiositats del Maresme 2014 d Alexis Serrano Méndez; Els V/Berdaguer de Vilassar de Mar ( ). Aproximació a la història i a la genealogia del llinatge V/Berdaguer de Vilassar de Mar, Barcelona, Rosario, Santiago del Estero; Monteros, Montevideo i Guayaquil de Jordi Casanovas Berdaguer 2014; Col lecció de la revista vilassarenca Zerovuittresquaranta. Mensual. anys números; Col lecció de la revista de patrimoni i història vilassarenca Singladures. Segona època 9 números de 2008 a Resultat del rastreig dels dos períodes de temps estudiats Període segles xix i xx :Com no podia ser altre manera no tots els llibres examinats d aquest període tracten, per raons obvies, del fenomen que investiguem. El que si es pot afirmar és, que en les obres en què s hi tracta, el terme que els historiadors utilitzen és sempre el de l americano i els americanos. En canvi del terme indiano i indianos no es menciona en les publicacions examinades. Ni a les obres dels historiadors, ni als articles de la revista Singladures de la primera època , ni a la publicació maresmenca de l època de la Renaixença, La Costa del Llevant, ni als materials dels Fons documentals segles xix i xx de les famílies vilassarenques Pujol Borotau, Pujol Ferrés, Berdaguer Ferrés i Casanovas Pou (segles xix i xx), ni als diaris personals de l americano i després alcalde, Joan Carrau Ferrés, i del seu cosí Pere Ferrés Carrau, ni al Mamotreto, el magnífic dietari sobre la vida quotidiana de la vila escrit pel capità i alcalde Jaume Sust Alsina ( ), etc. És a dir, que totes les dades indiquen que el terme que usaven els vilassarencs, americano / americanos és l usat de forma exclusiva i en conseqüència és el que es reflecteix en totes les obres i materials analitzats. En aquest ús terminològic dels termes l americano / els americanos i l estudi del fenomen és especialment remarcable l espai que li dedica l historiador de referència vilassarenc Lluís Guardiola Prim en la seva monografia Sant Joan de Vilassar de Cal remarcar que l historiador fou, per edat contemporani i per tant conegué molts dels vilassarencs que retornaren. En aquest sentit dedica unes pàgines, (438 a la 443) de la seva obra magna a fer una anàlisi molt extens del fenomen i del que representà a la vila. En les 5 pàgines que l hi dedica, arribar a escriure fins a 25 vegades el terme l americano i els americanos. (vegeu annex). En la seva segona obra l Anecdotari Vilassarenc, torna a fer referència als termes esmentats en diverses anècdotes 129 que descriu. El segon historiador vilassarenc que tracta del fenomen de forma destacada tot i que en referències curtes i espigolades, és Damià de Bas. En els seus llibres Carrers i Gent de Vilassar de Mar, i Galeria de penja ases, i el publicat al segle xxi, Vilassar de Mar, portes endins, així com en els seus articles publicats a la revista Singladures de la primera època, el tractament que usa és, sempre els de l americano i els americanos. Finalment cal fer esment al respectat historiador vilassarenc de dalt, Josep Samon Forgas que en un article a la revista cultural vilassarenca de mar Zerovuittresquaranta. Nº 20 Els penjaases escèptics davant del 92?. Així com en altres articles referits de la seva vila (El Patrimoni de Vilassar de Dalt l arquitectura dels americanos...), usa sempre el terme de l americano / els americanos. Període segle xxi L examen de les obres i articles escrits i publicats en aquest primera quinzena del segle xxi podríem dir que segueix el mateix patró majoritàriament. En la majoria de llibres i articles de revistes que tenen com objecte central Vilassar de Mar escrites per historiadors vilassarencs i d altres països (anglesos i uruguaians) quan és tracta el fenomen, el terme és sempre el de l americano o americanos. Així passa en els casos dels autors com el ja citat Damià de Bas, i els Christophen Faldin, Gustavo Ferrés, Jordi Casanovas Berdaguer, etc. Hi ha, però, excepcions que indiquen que l ús del terme indiàindianos, manllevat del castellà, ja ha començat a fer forat entre alguns dels historiadors i estudiosos vilassarencs, possiblement per inèrcia o mimetisme. Així el terme surt fugaçment ( un edifici indià ) citat per un dels historiadors del llibre col lectiu Vilassar de Mar. Recull Gràfic També en l obra De la vela catalana al vapor, l historiador qualifica un personatge Joan Carrau Ferrés, vilassarenc retornat de l Uruguai amb fortuna, com indià. Apareix, igualment el terme en alguns articles de la publicació Zerovuittresquaranta d abans i després del canvi de segle. Però, la principal publicació que introdueix de forma oberta el concepte indià/ indiano a Vilassar de Mar, és la de les periodistes Taté Cabré i Mireia Olivé El Vilassar de Mar dels Indians (Veure nota 1 ). publicada l any Nota: El llibre El Vilassar de Mar dels Indians de les periodistes Taté Cabré I Mireia Oliver, mereix un comentari a part, atès que és un dels productes culturals d introducció per primera vegada de forma oberta i pública a la nostra vila el terme i concepte aliè, dels índians. Recordem el context: un govern local, amb majoria absoluta caracteritzat per la manca de participació i de comunicació de les decisions polítiques i administratives amb una política erràtica en temes culturals (tancament dels museus, creació d organismes del CAC, afer de la revista Singladures etc.), En aquest context és decideix fer una operació amb tres productes culturals: el llibre citat, el vídeo que l acompanya i la implementació a la Vila de la Fira dels Indians, tot per posar de relleu que Vilassar de Mar era una població amb passat indià i amb un patrimoni indià que calia posar-ho en valor ( la Fira com producte estrella, amb elements lúdics, comercials, gastronòmics i turístics). D acord amb el tarannà del govern no s assessoraren amb ningú sobre l afer... Però, el que volem comentar és el tema del llibre El Vilassar de Mar.... L origen del llibre, el 2010 va ser un encàrrec municipal a partir de l atorgament de la V Beca d Investigació E. Lluch. La lectura de la introducció del llibre és reveladora de l operació i de l encàrrec i de l orientació que s havia de donar a la publicació. Diu el següent: l objectiu era estudiar el llegat dels indians de Vilassar de Mar en tots els seus àmbits, establir les 130 La veu del CEV (que complementen amb un capítol sobre VM al llibre, i al vídeo i el tríptic Rutes indianes a Catalunya). Cal recordar que la publicació és el resultat de V Beca d Investigació Ernest Lluch En la citada publicació en tots el ítems de l obra estan farcits del referit concepte (El fenomen dels indians a Catalunya; Els indians a Vilassar de Mar; indians vilassarencs i personatges; El llegat dels indians vilassarencs, etc.). Tot i que de forma velada en el llibre (pàg. 9) parlen que en determinats llocs de Catalunya històricament el fenomen rebia diferents denominacions indianos, americanos o càncamos, la denominació que utilitzen les periodistes citades de forma quasi hegemònica és la d indià / indiano Obtenció de testimonis verbals (història oral) de les persones que viuen o visqueren el període temporal objecte d estudi Com a ningú se li escapa una de les dificultats d esbrinar de forma fefaent quina era la denominació històrica que usaven els vilassarencs del segle xix i principis de xx per referir-se al fenomen, és la desaparició dels testimonis que visqueren en el temps objecte d estudi. Per llei de vida tots els protagonistes ja han mort i no podem comptar amb el seu testimoni verbal. El CEV, però, va intentar suplir aquesta mancança usant la metodologia de la història oral (històries de vida i entrevistes a persones descendents dels vilassarencs amb el perfil objecte d estudi ). Ai
Similar documents
View more...
We Need Your Support
Thank you for visiting our website and your interest in our free products and services. We are nonprofit website to share and download documents. To the running of this website, we need your help to support us.

Thanks to everyone for your continued support.

No, Thanks
SAVE OUR EARTH

We need your sign to support Project to invent "SMART AND CONTROLLABLE REFLECTIVE BALLOONS" to cover the Sun and Save Our Earth.

More details...

Sign Now!

We are very appreciated for your Prompt Action!

x