X. Aquilué, P. Castanyer, M. Santos, J. Tremoleda, Noves evidències del comerç fenici amb les comunitats indígenas de l’entorn d’Empúries, in: D. García, I. Moreno, F. Gracia (eds.), Contactes. Indígenes i fenicis a la Mediterrània O

of 20
All materials on our website are shared by users. If you have any questions about copyright issues, please report us to resolve them. We are always happy to assist you.
Categories
Published
X. Aquilué, P. Castanyer, M. Santos, J. Tremoleda, Noves evidències del comerç fenici amb les comunitats indígenas de l’entorn d’Empúries, in: D. García, I. Moreno, F. Gracia (eds.), Contactes. Indígenes i fenicis a la Mediterrània Occidental entre
  171  A hores d’ara, l’existència d’una etapa prèvia decontactes diversificats entre la població autòcto-na que habitava l’entorn emporità i el comerçmediterrani, amb anterioritat a la instal·lació fo-cea, constitueix una realitat a bastament contras -tada amb les dades arqueològiques més re-cents. Es tracta, de fet, d’una vella hipòtesi, apunta-da fa ja gairebé quaranta anys per part del pro-fessor Maluquer de Motes (1969: 242), malgratque les escasses evidències llavors disponibles–determinats materials «exòtics» presumible-ment procedents de les necròpolis més antiguesi que podien haver estat vehiculats pel comerçfenici, etrusc o grec prèviament a la creació del’ emporion – no permetien veritablement copsar l’abast d’aquest fenomen. Entre les peces méssignificatives, destacava un flascó de boca dis-coïdal, de probable srcen xipriota, que segura-ment havia format part d’aquests antics aixo-vars funeraris (Trias, 1967-1968: 46-47; Ramon,1994-1996: 406).  Anys més tard, la revisió dels materials ar-queològics procedents de les excavacions de la Palaia Polis  (Almagro, 1964) va permetre plan-tejar, per primera vegada, la probable preexis-tència d’un hàbitat indígena en el turó de SantMartí d’Empúries, que podia haver protagonit-zat aquests contactes (Rovira, Sanmartí, 1983).Una prova d’això semblaven ser alguns frag-ments d’àmfores fenícies sudpeninsulars recu-perats en aquest nucli (Sanmartí, 1982: 288,fig. 1, 16-17), que s’afegien a alguns altres ele-ments d’aquesta mateixa procedència o bé ma-terials indígenes influenciats per models semitesconeguts en altres jaciments del nord-est del’actual Catalunya i del Llenguadoc occidental(Arteaga, Padró, Sanmartí, 1978 i 1986). El con-junt d’evidències que en aquell moment podienservir per a provar la incidència de les navega-cions comercials fenícies en aquesta zona noera, però, gaire nombrós: a més dels fragmentsd’àmfores fenícies recollits a Empúries i a l’Illad’en Reixac a Ullastret (Martín, Sanmartí, 1976-1978: 436), únicament s’esmentaven algunesimitacions o adaptacions de formes vascularsexògenes en els repertoris de ceràmica a màpresents en les necròpolis de la primera edat delferro, com ara els vasos de la tomba 184 d’Agu-llana que reprodueixen el model fenici de les ur-nes Cruz del Negro (Palol, 1958: 153, fig. 165-167; Graells, 2004: 64-65; Toledo, Palol, 2006:166, forma 22) o, a l’altra banda dels Pirineus,les peces engalbades en vermell de Mailhac, Ca-net o Agde, suposadament inspirades també enmodels fenicis (Jully, 1975; Solier, 1976-1978;Gailledrat, 1997: 74-76). A més d’aquests mate-rials ceràmics, l’arribada d’altres objectes, comles fíbules de doble ressort i diversos escarabeusde fàbrica egípcia documentats en aquestazona (Padró, 1983; 1976-1978: 505), podiaatribuir-se igualment a aquests contactes prime-rencs amb els comerciants semites. Aquesta relació de materials fenicis es com-pletava amb els únics exemplars de ceràmicatornejada d’srcen meridional coneguts alesho-res en aquesta zona: la gran tenalla i el vas pi-thoide amb dues nanses procedents de la ne- Noves evidències del comerç fenici amb les comunitats indígenes de l’entornd’Empúries  X AVIER A QUILUÉ , P ERE C ASTANYER , M ARTA S ANTOS , J OAQUIM T REMOLEDA Museu d’Arqueologia de Catalunya-EmpúriesG  ARCIAI R UBERT , D.; M ORENO M  ARTÍNEZ , I.;G RACIA  A LONSO , F. (coords.) (2008). Contactes. Indígenes i fenicis a la Medi-terrània occidental entre els segles VIII  i VI  ane  . Ajuntament d’Alcanar / Signes disseny i comuncació.  172 cròpolis d’Anglès, situada al curs mitjà del Ter,en un entorn ric en recursos minerals –especial-ment galena argentífera–, un dels factors quepodia incentivar l’interès del comerç mediterra-ni per aquesta zona (Oliva, Riuró, 1968; Pons,1984, làm. 48; Pons, Pautreau, 1994 i 1996).L’augment progressiu dels materials de filiaciófenícia en el registre arqueològic de les comar-ques meridionals de Catalunya va comportar uncontrast clar amb el panorama d’aquestes im-portacions a l’extrem nord-est, que gairebé noes va modificar en els decennis posteriors, talcom reflecteixen els mapes de dispersió de tro-balles publicats en diversos treballs de síntesi(Aubet, 1993: fig. 1; Ramon, 1994-1996: fig. 1; Asensio et al. , 2000b: fig. 4; Gracia, 2000: fig. 8).Cal dir que la recerca arqueològica desenvo-lupada durant aquells anys a la zona nord-orien-tal catalana no va aportar tampoc gaires evidèn-cies noves relatives a contextos funeraris od’habitació corresponents a les primeres etapesde l’edat del ferro. Malgrat tot, la repercussió del’acció comercial fenícia en el desenvolupamentde les comunitats indígenes del territori empor-danès i àrees limítrofes semblava haver estat unfenomen d’intensitat força més limitada encomparació amb el que les dades arqueològi-ques mostraven a l’àrea propera a la desembo-cadura i el curs inferior del riu Ebre. En els darrers anys, però, les intervencionsrealitzades a l’entorn d’Empúries han fet possi-ble enriquir, d’una manera molt significativa, lainformació disponible per a interpretar la prime-ra incidència del comerç mediterrani a l’extremnord-est peninsular, no únicament pel que fa alnombre de troballes, sinó també pel que fa a ladiversitat de materials documentats. El vilatge de la primera edat del ferroa Sant Martí d’Empúries Les intervencions arqueològiques efectuades elsanys 1994 i 1995 a Sant Martí d’Empúries cons-tataren, per primera vegada, l’existència de ni-vells d’ocupació anteriors a la presència grega a N OVESEVIDÈNCIESDELCOMERÇFENICIAMBLESCOMUNITATSINDÍGENESDEL ’ ENTORND ’E MPÚRIES EMPÚRIESLES CORTS 11   4523 SANT MARTÍD'EMPÚRIESMUNTANYARODONAVILANERA Figura 1. Fotografia aèria de l’entorn d’Empúries, amb la situació dels jaciments del bronze final i la primera edat del ferro. 1: Necròpolis i hàbitat de Parrallí (turó de les Corts);2: Necròpolis oest de Vilanera (sector 4); 3: Necròpolis sud de Vilanera (sector 3);4: Sant Martí d’Empúries;5: Necròpolis de la Muralla NE (turó d’Empúries). Ortofoto: Institut Cartogràfic de Catalunya.  173 l’indret (fig. 1.4). A les dues cales efectuades alsector més enlairat, a l’actual plaça Major de lavila, davant l’església de Sant Martí i a pocs me-tres dels sondejos realitzats els anys seixanta isetanta del segle passat, es va documentar unaestratigrafia relativament complexa relaciona-ble amb aquesta ocupació autòctona precedent[Aquilué (dir.), 1999]. En efecte, immediata-ment a sota de les restes més antigues atri-buïbles a la Palaia Polis grega es trobaren diversesestructures i estrats d’habitació corresponents alnucli indígena que, prèviament i sense solució decontinuïtat, havia ocupat aquest turó costaner,des d’un moment imprecís del segle  VII aC i finsal primer quart del segle  VI aC. D’altra banda, elsmaterials arqueològics més antics, recuperatsa l’estrat que cobria les irregularitats del subsòlnatural calcari, testimoniaven un horitzó d’ocu-pació encara més reculat, que remuntava albronze final IIIa, en els inicis del primer mil-lenniane (Gascó, 1998). Tot i això, mancava encaraqualsevol mena d’indici sobre les característi-ques d’aquest primer assentament (Esteba,Pons, 1999). Més endavant, en motiu de la construcciód’un nou habitatge, l’any 1998, al vessant norddel nucli actual de Sant Martí d’Empúries, es vapoder documentar novament la seqüència d’o-cupació d’aquest sector de la topografia empo-ritana (Aquilué et al. , 2004a). Els nivells inferiorsde l’estratigrafia allí conservada confirmaven elsdos horitzons d’ocupació definits a l’excavacióprèvia, afegint nous contextos de materialsarqueològics i dades de gran interès sobre l’ocu-pació d’aquesta zona del turó, tant pel que res-pecta al poblat del ferro inicial com, per primeravegada, pel que fa a les cabanes del bronze finalIIIa. S’ha de destacar, a més, la troballa d’un inte-ressant dipòsit de destrals i altres eines de bron-ze, corresponent també a aquesta primera fase(Santos, 2003: 97-98; Santos, en premsa). D’altra banda, el hiatus existent entre els dosperíodes d’ocupació esmentats semblava provar novament que, durant un llarg període, en latransició entre el bronze final i el primer ferro –bronze final IIIb o fàcies empordanesa del com-plex mailhacià (Pons, 1984 i 1996-1997)–, elturó de Sant Martí va restar abandonat. D’a-questa etapa, però, en tenim altres testimonis al’entorn emporità, com són la necròpolis i elpossible hàbitat de Parrallí (fig. 1.1), situatsal vessant occidental del turó de les Corts (Alma-gro, 1955: 345-356; Pons, 1984: 90-92). Aquestfet indicaria unes pautes de poblament encarapoc estables, que privilegiarien en aquesta etapal’entorn més immediat al tram inferior del riu Ter que, a l’antiguitat, desembocava al sud del turód’Empúries. A l’excavació realitzada l’any 1994 a la plaçaMajor, l’estratigrafia corresponent al poblat dela primera edat del ferro que de nou s’estableixal turó de Sant Martí a partir de la segona meitatdel segle  VII aC va permetre distingir dues eta-pes d’ocupació consecutives (fases IIa i IIb). Aquestes es caracteritzaven per tot un seguitd’estructures constructives, restes de pavi-ments, llars o fosses, així com també per unsconjunts de materials arqueològics relativamentabundants. De la fase més antiga (IIa) en conei-xem diversos àmbits d’habitació juxtaposats,que compartien parets mitgeres per a formar petits blocs de cabanes, de proporcions més omenys rectangulars i alternant amb espais aldescobert (Castanyer et al. , 1999; Aquilué et al. ,2002). Tot i les reduïdes dimensions de la super-fície descoberta d’aquest vilatge, les restes es-tructurals semblaven mostrar una incipientorganització de l’espai habitat. La tècnica em-prada en la construcció de les cabanes es carac-teritzava per l’ús gairebé exclusiu de l’argila per  C ONTACTES . I NDÍGENESIFENICISALA M EDITERRÀNIA O CCIDENTAL Figura 2. Urna bitroncocònica de ceràmica a mà,procedent de l’hàbitat de la primera edat del ferrode Sant Martí d’Empúries (94-SM-5369-1).  174 a l’aixecament de les parets i per a la formaciódels paviments i les estructures de combustió,com ara diverses llars i un petit forn domèstic.La conservació de petits sòcols irregulars de pe-dres barrejades amb fang per a formar la basede les parets, així com algunes alineacions deforats de pals, va facilitar la delimitació de l’es-pai interior de cadascun dels àmbits. D’altrabanda, en els nivells de destrucció d’aquestesestructures domèstiques es recolliren també di-verses restes d’argila endurida pel contacte ambel foc, amb empremtes de la coberta vegetal.Desconeixem, ara per ara, la superfície aproxi-mada d’aquest primer nucli del ferro inicial.L’escassetat de dades per a aquesta fase més an-tiga en l’estratigrafia excavada l’any 1998 a labanda nord del turó fa pensar que potser estractava bàsicament d’una petita agrupació decabanes concentrada a la part més enlairada,dominant l’antiga desembocadura del Fluvià i lapetita badia natural situada al sud. Del període d’ocupació més recent d’aquestpoblat (fase IIb), que es prolonga durant les pri-meres dècades del segle  VI aC, les evidències do-cumentades a l’excavació de la plaça Major erenmenys explícites i consistien sobre tot en diver-ses fosses, restes de paviments i algunes alinea-cions de pedres que, puntualment, tenien untraçat clarament curvilini. En canvi, a la bandanord de l’assentament, l’espai excavat l’any1998 semblava correspondre a una zona desco-berta, amb restes molt parcials d’un àmbit al N OVESEVIDÈNCIESDELCOMERÇFENICIAMBLESCOMUNITATSINDÍGENESDEL ’ ENTORND ’E MPÚRIES 98-SM-9970-3198-SM-9970-32   94-SM-5421-35 98-SM-9829-3698-SM-9471-294-SM-5123-598-SM-9748-198-SM-9935-598-SM-9495-494-SM-5282-994-SM-5285-3898-SM-9974-23 13 98-SM-9970-3398-SM-9927-798-SM-9455-63 17 5 cm0   10 cm  cm 98-SM-9486-6   94-SM-5285-37 1324567891011 12 151614 Figura 3. Fragments d’àmfores feniciopúniques procedents de les excavacions efectuades a Sant Martí d’Empúries.1-10: Àmfores d’srcensudpeninsular; 11-12: Àmfores possiblement elaborades a Eivissa; 13-17: Àmfores de procedència centremediterrània.  175 nord, que, si fem cas de les troballes –restes demolins, basaments d’argila i pedra, concentra-cions de granes, restes d’un forn i de diversesllars, una d’elles decorada–, es poden interpre-tar com pertanyents a una àrea específicamentdestinada a treballs col·lectius de mòlta i trans-formació del cereal. Els contextos de materials arqueològics quecorresponen als dos períodes del poblat de la pri-mera edat del ferro estan formats bàsicamentper fragments de ceràmiques modelades a mà(fig. 2), seguint el repertori de formes i de tracta-ments decoratius que és característic d’aquestmoment a la zona empordanesa (Pons, a Casta-nyer et al. , 1999: 114 i seg. i 152 i seg.; Pons,2006: fig. 6). Ens interessa ara, però, destacar lapresència de ceràmiques importades, indicativesdels contactes i de l’activitat comercial que, a par-tir d’aquesta etapa, tenen com a escenari aquestsector meridional del golf de Roses. Es tracta so-bretot de fragments d’envasos amfòrics, acom-panyats d’alguns exemplars, més escassos, devasos per a beure i altres peces de ceràmica fina. Dins del petit conjunt d’importacions, desta-ca especialment la presència de fragmentsd’àmfores fenícies del tipus R1 o forma T-10.1.2.1 de J. Ramon (1995) (fig. 3, 1-5), queconstitueixen ara per ara les úniques aporta-cions d’srcen sudpeninsular recuperades en elsestrats d’ocupació de la primera edat del ferro aSant Martí (Castanyer et al. , 1999, 121 i 173;Santos, 2003: 99-100). Algunes de les voresapareixien rebaixades i polides, conseqüènciad’un reaprofitament secundari d’aquestes àm-fores com a simples contenidors (fig. 3, 3). Estractava, doncs, de la primera vegada que do-cumentàvem a Empúries aquests envasos fenicisen un context clarament anterior a la instal·laciógrega. Els fragments mostren, en la majoria delscasos, el tipus de pasta més característic dels ta-llers de la costa mediterrània andalusa. El grupde materials importats incloïa també fragmentsd’àmfores de vi de procedència etrusca, junta-ment amb alguns bocins de kantharoi  de buc-chero nero (fig. 5, 1-4). L’arribada d’aquest se-gon grup de productes sembla vincular igual-ment aquesta zona amb els circuits de distribu-ció del vi etrusc entre les comunitats indígenesdel golf de Lleó (Aquilué et al. , 2006).No obstant això, la presència quantitativad’aquestes importacions en els nivells de la pri-mera edat del ferro és molt reduïda. De la fasemés antiga (IIa) únicament podem citar algunsfragments informes d’àmfores fenícies i etrus-ques, en una proporció gairebé insignificantrespecte al conjunt pràcticament exclusiu dematerials indígenes. Els percentatges relatius aceràmiques importades únicament prenen méssignificació en el context més recent (IIb), cosaque evidencia la intensificació dels contactesmediterranis a la darreria del segle  VII i en el pri-mer quart del segle  VI aC. Amb tot, la presènciade ceràmiques a torn no arriba encara a superar el 10% del total de fragments.Entre els materials d’aquesta segona etapa re-lacionats amb l’activitat comercial fenícia, a mésde les àmfores srcinàries del sud de la Penínsu-la, hi trobem alguns escassos fragments (fig. 3,13-15) atribuïbles a envasos procedents de lazona centremediterrània (tipus T-2.1.1.2), jun-tament amb d’altres segurament elaborats a Ei-vissa (fig. 3, 11-12) que reprodueixen el modelmeridional T-10.1.2.1 (Ramon, 1995: 231 i258; Santos, 2003: 102). Aquests elementssemblen confirmar, doncs, una certa diversifica-ció en el panorama de productes comercialit-zats d’srcen fenici (Vives, 2006, 164), que arri-ben també a la zona empordanesa. Cal destacar, d’altra banda, la presència rela-tivament notable de fragments d’àmfores for-malment inspirades en el mateix prototipussudpeninsular (fig. 4, 1-4), però amb caracterís-tiques de fabricació que semblen descartar unsrcen pròpiament colonial i que, en canvi, anti-cipen les qualitats de les que poc temps méstard identifiquem com a produccions amfòri-ques ibèriques (Castanyer et al. , 1999: 175-176;Santos, 2003: 100-101; Aquilué et al. , 2004b:172). Alguns d’aquests envasos tenen també lesvores rebaixades expressament per al seu re-aprofitament a l’àmbit del poblat (fig. 4, 4). Al’espera dels resultats d’anàlisis arqueomètri-ques, encara en curs, resulta difícil situar l’ori-gen d’aquestes àmfores, que convencionalments’han denominat «protoibèriques» o «derivadesdel tipus fenici». Malgrat que no tenim cap indi-ci per a deduir amb certesa el contingut trans-portat, és plausible que es tractés sobretot de vi,semblantment als exemples d’altres produc-cions d’aquesta etapa que recreen el mateix C ONTACTES . I NDÍGENESIFENICISALA M EDITERRÀNIA O CCIDENTAL
Similar documents
View more...
We Need Your Support
Thank you for visiting our website and your interest in our free products and services. We are nonprofit website to share and download documents. To the running of this website, we need your help to support us.

Thanks to everyone for your continued support.

No, Thanks
SAVE OUR EARTH

We need your sign to support Project to invent "SMART AND CONTROLLABLE REFLECTIVE BALLOONS" to cover the Sun and Save Our Earth.

More details...

Sign Now!

We are very appreciated for your Prompt Action!

x