Les fonts i l ús de l aigua a Martorelles

of 15
All materials on our website are shared by users. If you have any questions about copyright issues, please report us to resolve them. We are always happy to assist you.
Categories
Published
CANDELA RAMOS, A. i CANO A. (2012). Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles, pàg Les fonts i l ús de l aigua a Martorelles Adolf Candela Ramos i Ariadna Cano * 1. Introducció Aquest treball pretén
CANDELA RAMOS, A. i CANO A. (2012). Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles, pàg Les fonts i l ús de l aigua a Martorelles Adolf Candela Ramos i Ariadna Cano * 1. Introducció Aquest treball pretén donar a conèixer la importància de l aprofitament de l aigua com a recurs natural a través de la història per part de la gent que ha viscut i treballat a Martorelles. D això ens han quedat molts testimonis arqueològics que evidencien que aquesta zona ha disposat de recursos hídrics amb prou abundància perquè poguessin haver-hi fonts, mines, sèquies, safarejos i basses. I aquests elements hidrològics han permès el desenvolupament rural amb masies, masos, horts i molins. L ésser humà ha habitat aquest territori des la prehistòria, com ho testimonien les nombroses troballes arqueològiques a la serralada: dolmens, menhirs, coves o roques foradades, restes arqueològiques que parlen d ocupació humana des del neolític. Concretament, al territori de Martorelles trobem el dolmen i el menhir de Castellruf, a Santa Maria de Martorelles, i el dolmen de can Gurri, just en el límit entre els municipis de Vallromanes i Alella. Posteriorment, fou la cultura ibera la que ocupà el territori de la Serralada a bastament, amb alguns poblats que testimonien la presència humana del poble laietà entre els segles IV i II ac. Els poblats de Castellruf (Santa Maria de Martorelles), del castell de Sant Miquel (a cavall dels municipis de Montornès del Vallès i Vallromanes), així com el poblat de les Maleses, (entre Sant Fost de Campsentelles i Montcada i Reixac), donen fe que utilitzaven els recursos naturals per viure, subsistir i fer intercanvi. Aquests poblats estaven situats en els cims de turons i carenes, per tant, lluny de rius i rieres i aigua per abastir-se. Les fonts repartides pel bosc devien ser la manera d avituallar el poblat d aigua, amb càntirs, gerros o àmfores. Amb tot, no han quedat testimonis arqueològics d aquelles fonts, i no podem afirmar que hi hagués a cada font una petita construcció, en el sentit que actualment entenem d aquest tipus d element rural. El que no és menys significatiu que també fossin substituïdes per altres construccions de cultures posteriors, o destruïdes o abandonades per invasors. La romanització també va tenir presència, si més no, com a cultura que va assimilar el poble iber, però que va fer desplaçar els assentaments de la muntanya al pla o més a prop de zones més productives. Cal destacar la ceràmica com a activitat comuna de la cultura ibera i romana, que necessitava aigua per a la seva manufactura. De testimonis romans només se 91 * Adolf Candela és coautor del llibre Les Fonts Martorellenques. Ariadna Cano és geòloga Adolf Candela Ramos i Ariadna Cano 92 n han trobat a la bòbila d en Molist, on podem veure un aflorament d argila, que segurament devia servir per coure també el fang en temps de la romanització. A l Edat Mitjana el poble de Martorelles ja existia, on actualment hi ha el nucli urbà de Santa Maria de Martorelles, per la consagració de l església romànica, així com un castell al turó sobre el poble de dalt, fet que demostra que ja hi vivia gent i havia cases; per tant, el subministrament d aigua devia fer-se a les fonts i pous propers al poble, i es transportaven amb càntirs fins a les llars. Les restes arqueològiques més antigues que tenim en relació amb les fonts es remunten al segle XVIII, però això no obvia la seva existència anterior. A Martorelles hi ha dos tipus de fonts: les de la muntanya i les del poble. Les fonts que podem trobar a la muntanya, al bosc o a prop de les vinyes, han estat fetes aprofitant una surgència natural relativament fàcil de trobar i per apaivagar la set del caminant, del pagès o d alguna casa al bosc. Les fonts i mines a prop del poble tenen la funció de proporcionar aigua a les llars, i més endavant, servir per a l abastiment canalitzat fins a les mateixes cases. El medi natural i físic martorellenc ha estat humanitzat des de temps remots; s hi ha treballat aprofitant els recursos naturals que donava el bosc mediterrani (carbó vegetal, fusta, pedres, minerals, fruits, etc.), se n ha transformat el medi quan ha convingut per convertir-lo en vinya. Per tant, la presència de l home va lligada a l ecosistema. La presència d aigua en relativa importància és cabdal per al manteniment del tipus de vegetació que proporcionen els recursos fusters i agrícoles concrets, però també per al benestar dels agricultors i treballadors rurals. Un altre aspecte important és la importància del medi físic en les comunicacions. Martorelles, malgrat l orografia de muntanya i costeruda juga un paper de comunicació entre la costa, l interior prelitoral i els mateixos pobles i masies d una banda i l altra de la serralada. Aquest fet, durant el passat i fins que es van construir les carreteres entre la costa i l interior, comportava que la població que vivia a la serra utilitzés els camins per anar d un poble o d una masia a l altra passant pel bosc i que fos freqüentat diàriament per nombroses Figura 1. Font del Ca i de Sant Domènec Les fonts i l ús de l aigua a Martorelles persones: carreters, traginers, tractants, i gent que anava a comprar o a vendre productes i béns, o a fer contractes. Les fonts constituïen punts de trobada i descans entre els caminants i els transeünts; per això solien estar situades a prop dels camins. A partir del segle XVII, la gent viu al bosc i fora de les viles, per explotar els recursos naturals, i és principalment al segle XVIII quan hi ha un esclat de pobladors rurals i l explotació del bosc inicia una expansió, sobretot per l augment de la població. La majoria de les masies del bosc són d aquella època, però també tenim el testimoni arqueològic de les fonts que ens ha arribat fins ara, com podem veure en els inscripcions gravades a la font de can Gurri, a la del Ca, i en la historiografia amb les mateixes fonts i d altres més recents. També és interessant el paper de les fonts com a element socialitzador i de germanor, per les celebracions d aplecs i romeries, com les de l aplec de la font del Ca per Sant Domènec el 8 d agost, al poble de Dalt. Un element social que fa que la font no sigui un simple indret de pas on apaivagar la set o omplir la bóta, és el fet que moltes tenen elements construïts per descansar i passar l estona. Trobem bancs de pedra i obra a la font de can Camp, a la font de can Roda (on fins i tot hi havia una taula), a la font Sunyera, a la font del Racó a can Girona i a la font del Ca (on hi ha una taula de fusta), construccions fetes per asseure-s hi i passar-hi una estona a la fresca gaudint de l aigua del brolladors, de l ombra dels arbres i el refilar dels ocells, sol, o en companyia d algun passavolant. 2. El medi físic i natural La morfologia de l ecosistema mediterrani en aquest territori martorellenc, té unes característiques determinades Geologia Els municipis de Martorelles i Santa Maria de Martorelles formen part de la Serralada Litoral catalana, amb una geologia caracteritzada pel granit. Per tant, a les fonts que trobem a ambdós municipis podem observar granit i granit alterat meteoritzat químicament, és a dir, sauló. El granit és una roca ígnia, formada pel refredament lent d una massa de magma provinent de grans profunditats, sotmesa a una gran pressió. El granit que nosaltres observem s ha emplaçat en forma de batòlit, és a dir, com a una gran massa magmàtica que intrueix a 93 Figura 2. Font de can Camp Adolf Candela Ramos i Ariadna Cano materials més antics i queda recoberta per aquests, fins que aquests materials s erosionen i permeten que aflori la massa granítica tal com l observem avui. El granit és un roca dura, resistent i impermeable, tot i que la seva impermeabilitat depèn de la facturació que pateixi el massís rocós. És molt sensible a la meteorització a causa de l alteració que poden patir alguns minerals que el componen. Els minerals que el formen són el quars (d aspecte translúcid), els feldspats (de color blanc), la biotita (mica de color negre) i, més rarament, la moscovita (mica de color blanc). Els cristalls generalment són visibles a simple vista, tot i que no sempre són de la mateixa mida. En algunes zones, com a la font del Racó a can Girona, trobem un granit que conté cristalls més grans de feldspats que no pas de quars i mica. En condicions ambientals relativament càlides i humides, com el clima mediterrani de casa nostra, alguns dels minerals que componen el granit, reaccionen lentament amb l aigua, mitjançant reaccions d hidròlisi (la hidròlisi afecta sobretot els feldspats i les miques, i fa que es converteixin en minerals de les argiles, a través de l alteració de la seva estructura cristal lina; en canvi, el quars resta inalterat). La transformació de granit a sauló implica el canvi d una roca dura, generalment força impermeable, a un material arenós molt permeable. 94 Figura 3. Situació de les fonts Les fonts i l ús de l aigua a Martorelles 2.2. Medi natural L orientació obaga en general (nord, oest) que rep menys insolació que la orientació litoral, fa que la vegetació sigui més abundant i espessa, així com que la massa forestal es mantingui. Aquests elements propicien unes condicions millors per al manteniment de la humitat ambiental i del subsòl. També hi ajuden les pluges. Entre la gent gran hi ha la creença que abans plovia més i, sobretot, que l abundància d aigua al bosc martorellenc era superior durant la primera meitat del segle passat. Es diu que els torrents i rieres baixaven amb més cabal d aigua i que això feia que l abundància hídrica permetés que l home l aprofités per a múltiples usos. Els registres pluviomètrics ens indiquen que fins l any 1944, la mitjana era superior a la resta de segle, on els períodes de sequera s han incrementat respecte dels de precipitacions abundants. El resultat és el canvi en el medi natural a llarg termini, i la disminució de la humitat relativa al bosc i de la retenció hídrica del subsòl. Com a conseqüència, els torrents baixen amb menys aigua i les fonts pateixen períodes d eixutesa més llargs. Es diu que abans, els torrents baixaven tot l any amb aigua i ara no, i que les fonts no solien eixugar-se mai. De fet, a casa nostra, l ecosistema mediterrani es caracteritza per dos períodes de pluges i dos de sequera, tot i que pot ploure gairebé en qualsevol època de l any. Una altra característica és que cada 8 o 10 anys aproximadament, hi ha un període de pluges abundants un any excepcional, seguit d altres més regulars entre els quals s intercalen períodes o anys de sequera. Doncs bé, des de finals del segle XX, els períodes regulars estan cedint pas als de sequera amb més freqüència. L hivern és un d aquests períodes en què no sol ploure gaire, malgrat la percepció de la població que no és així, a causa del major índex d humitat respecte de l estiu, on encara sol ploure menys. Malgrat que l hivern ve precedit pel període de pluges de la tardor, que és quan hi ha el major registre pluviomètric de l any, les fonts i rierols solen tenir menys aigua (fins i tot arriben a assecar-se del tot). En canvi, a l estiu, que és quan menys pluja cau, les fonts acostumen a oferir el cabal més regular. Un altre aspecte que ens indica les característiques particulars de permeabilitat és quan hi ha episodis de pluges intenses, ja sigui a la primavera o a la tardor, el resultat dels quals és la sobtada crescuda del cabal de torrents, rierols i rieres, i, sobretot, el sorgiment abundant d aigua a les fonts, incloses algunes que es consideraven eixutes totalment (com l episodi del mes de maig del 2011). La disminució pluviomètrica que rep el bosc martorellenc els darrers anys és fruit del canvi climàtic generalitzat del planeta, que es concreta en el clima mediterrani, per un increment dels períodes de sequera seguit d anys concrets de pluja abundant, i d episodis de pluges torrencials que poden ser catastròfiques, incloent-hi nevades abundants. Les conseqüències per al medi natural martorellenc i la Serralada Litoral es veuran a mitjà i llarg termini amb el canvi de la vegetació i del substrat forestal, però també de la disponibilitat hídrica en el medi. Els últims anys ja s ha observat la disminució del cabal en els pous i mines, així com l eixugada d algunes fonts o si més no, de l allargament de les èpoques sense aigua rajant. 95 Adolf Candela Ramos i Ariadna Cano 96 Els cabals de les fonts són força irregulars al llarg de l any a causa, sobretot, com hem dit, del règim pluviomètric mediterrani. La font de can Roda té un cabal força reduït: 0,720 l/minut. La font de can Camp, en canvi, és de les més abundants i regulars: 56.4 l/minut. El cabal de la font de can Matons és de 26.4 l/ minut. La font Sunyera té un cabal de 2.7 l/mn. No hi ha dades de cabals de la resta de fonts, com tampoc analítiques de la qualitat de l aigua. Completar aquesta tasca que queda per fer pot ser un al licient per a estudiants de secundària o per treballs de recerca de batxillerat. 3. Arqueologia de les fonts Cal diferenciar, com hem esmentat abans, entre les fonts boscateres i les fonts de vila. Les fonts que hi ha al bosc solen basar-se en construccions senzilles, normalment tenen un muret que sosté el broc i una pica que recull l aigua sobrant; estan edificades de forma ruda i amb pocs elements. A les fonts de la Teula, de can Santpare i de la Tereseta, el muret està fet amb pedres toscament treballades i aprofitant roques granítiques del mateix indret, unides amb morter. La pica o toll que recull l aigua sobrant, en el cas de la font de la Teula, es basa en una pedra treballada en forma de conc que forma un petit basal. La de can Santpare també té un conc per recollir l aigua, però fet amb pedres autòctones unides. A la font de la Tereseta trobem un paviment pla construït amb ciment i pedres escantellades entre el qual hi ha un conc i una teula ceràmics que recullen l aigua i la fan desguassar pendent avall. Les fonts del Ferro i del Beu-i-Tapa tenen la mateixa factura constructiva basada en una arcada de mig punt d uns 50 cm feta de maons d argila cuita units amb morter, sostinguda per un muret també de maons; al fons trobem una paret mig de maó, mig de roca mare per on surt l aigua per un broc. Els murets laterals i el del fons estan revestits amb morter i guix lliscat i acolorit amb sulfat de ferro, que li dóna un acoloriment entre vermellós i taronja. La pica on cau l aigua sobrant del raig és la mateixa roca mare. En Pico Marin explica: la vaig construir, o si més no reconstruir, cap els anys cinquanta del segle XX. L aigua del Beu-i-Tapa sorgia quan estava activa de la mateixa roca, en canvi, la del Ferro té una càmera interna que recull l aigua com Figura 4. Font de la Teula Les fonts i l ús de l aigua a Martorelles una petita mina i la reté a l interior abans dedeixar-la anar pel broc. L anomenada Bassassa no es pot considerar una font pròpiament dita, tot i que és un element amb caràcter de surgència hidrològica. Es tracta d una bassa d aigua enclotada que s omple d una surgència i que devia servir per refrescar les carboneres o per regar els horts que trobem més avall, com es fa actualment. Consta d un sot excavat al sòl de 15,5 m. de llarg, per 2,5 d ample i un metre aproximadament de profunditat. L aigua queda retinguda per una resclosa feta en forma de mur edificada en pedra tallada i morter, del qual surt una mànega de polietilè que duu l aigua pendent avall. Figura 5. Font de la Mercè Altres fonts que trobem a la muntanya tenen ja elements constructius més destacables. La font de can Gurri és una de les més antigues de les quals tenim constància arqueològica, a més de presentar una petita construcció. La trobem en un replà enmig del bosc i a prop d un torrent. La construcció és un sot excavat d un metre de profunditat, envoltat per uns murets fets de granit, rematats amb una filera de maons d argila, dels quals en falten alguns. Unes escales també de pedra granítica permeten baixar fins a la font o brollador. A la paret del fons, per on raja l aigua, hi trobem una sèrie d inscripcions gravades a la pedra, que estan fragmentades i no permeten llegir-ne tot el text. Una d elles és del segle XVIII. El paviment de baix és també de pedra amb una de gran excavada en forma de toll o pica per on recull l aigua del raig. Aquest conjunt edificat ens indica la importància d aquesta font i del lloc en la geografia, sigui per estar a prop d una casa o per estar en un camí molt transitat per persones i traginers. Una altra de les fonts amb una construcció destacable és la font de la Mercè. Aquesta font aprofita l aigua de la sèquia que neix més amunt i que passa pel lloc, i que va a can Girona. Sempre hi havia hagut un broc en aquesta part de la sèquia, que deixava sortir un rajolí d aigua i formava una font. L indret és un aiguabarreig de dos torrents que forma una plaça acollidora per ser una font, però no ho és en el sentit estricte de brollador. El 1993, el Consorci del Parc de la Serralada Litoral va decidir arranjar l indret i ho encarregà a en Marin, paleta del poble. El muret de la sèquia que restava al descobert va ser revestit amb lloses de pissarra tot imitant un mur de pedra tallada; a dalt s hi va fer un 97 Adolf Candela Ramos i Ariadna Cano 98 remat també amb lloses com a banc, i la pica de la font també es va revestir amb lloses tot fent un paviment semicircular amb una pica que recull l aigua del raig i una petita canaleta que permet desguassar l aigua cap el torrent. Malgrat el pas del temps, la construcció resta en bon estat i no ha sofert bretolades. Tant la font de la Mercè com l indret gaudeixen de molta popularitat entre els habitants i excursionistes. La font del Ca i de Sant Domènec (situada en una clariana del bosc d en Guillemí, sota el turó de Castellruf i al costat d un torrent) és una altra font amb molta història, fet que es denota per la construcció que l empara, un paviment de ciment i de pedra i una pica enclotada; als costats trobem dos murets que fan de bancs, fets amb pedres del lloc. La paret del fons que sosté la font està feta amb maons d argila i pedres, i arrebossat amb morter. Al mig hi trobem un destacable mosaic amb la imatge de Sant Domènec, amb una reixa de ferro amb sis barrots verticals per tres d horitzontals i amb un filat, per protegir-ho de bretolades. Val a dir que no és el mosaic original i que es tracta d una reproducció feta el segle passat. També hi podem trobar una inscripció gravada en una pedra del mur datada el La font Sunyera és una font entre el bosc i el poble, i per això ja té un caràcter més de plaça de poble. No és solament una font de pas com les anteriors o que servís per abastir les necessitats d una casa al bosc; es troba a la sortida del poble de Santa Maria de Martorelles i a quatre passes d aquest. És, però, una font feréstega situada en un replà de confluència de torrents prou ampla per celebrarhi aplecs i trobades. De la seva construcció hi ha constància en un text gravat al damunt i que data del Es tracta d una font que es basa en una mena de cova d 1,20 m d alçada en forma semicircular de la qual la meitat de baix és pedra excavada i la meitat de dalt és d obra amb un enlliscat o arrebossat de guix i calç acolorit amb sulfat de ferro. Consta de dos brocs, encara que sol sortir-ne aigua només pel de baix. A l interior hi ha un sortint a mode de petit banc. El sòl de la cavitat és de pedra llimada amb un petit toll que recull l aigua i la deixa marxar per una canaleta de sauló. L exterior de la construcció fa una arcada que segueix el mateix enguixat interior, però segueix tot un llarg mur de pedra original unida amb morter que sosté el terreny i el camí que passa pel damunt. L aigua de la font, de fet, no neix al mateix lloc, sinó que prové d una mina situada torrent amunt, en un registre fet d obra i tapa metàl lica que es pot veure, unida per un tub a la font. Al davant i al mateix pla trobem unes pedres grosses escampades, algunes de les quals fan de taula o seient, que van ser posades per evi
We Need Your Support
Thank you for visiting our website and your interest in our free products and services. We are nonprofit website to share and download documents. To the running of this website, we need your help to support us.

Thanks to everyone for your continued support.

No, Thanks
SAVE OUR EARTH

We need your sign to support Project to invent "SMART AND CONTROLLABLE REFLECTIVE BALLOONS" to cover the Sun and Save Our Earth.

More details...

Sign Now!

We are very appreciated for your Prompt Action!

x