LES ALGUES DELS SISTEMES AQUÀTICS DE LA VALL D ALINYÀ: BIODIVERSITAT I QUALITAT BIOLÒGICA DE L AIGUA

of 23
All materials on our website are shared by users. If you have any questions about copyright issues, please report us to resolve them. We are always happy to assist you.
Categories
Published
LES ALGUES DELS SISTEMES AQUÀTICS DE LA VALL D ALINYÀ: BIODIVERSITAT I QUALITAT BIOLÒGICA DE L AIGUA LES ALGUES DELS SISTEMES AQUÀTICS DE LA VALL D ALINYÀ: BIODIVERSITAT I QUALITAT BIOLÒGICA DE L AIGUA
LES ALGUES DELS SISTEMES AQUÀTICS DE LA VALL D ALINYÀ: BIODIVERSITAT I QUALITAT BIOLÒGICA DE L AIGUA LES ALGUES DELS SISTEMES AQUÀTICS DE LA VALL D ALINYÀ: BIODIVERSITAT I QUALITAT BIOLÒGICA DE L AIGUA JAUME CAMBRA* I GEMMA URREA* * Departament de Biologia Vegetal. Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona. Avinguda Diagonal, 645, E Barcelona. 121 ELS SISTEMES NATURALS DE LA VALL D ALINYÀ CAMBRA, J.; URREA, G. (2004). «Les algues dels sistemes aquàtics de la vall d Alinyà: biodiversitat i qualitat biològica de l aigua». In: GERMAIN, J. [ed.]. Els sistemes naturals de la vall d Alinyà. Institució Catalana d Història Natural (Treballs de la Institució Catalana d Història Natural; 14), p ISBN: Resum 122 En aquest estudi s ha investigat la flora algològica dels sistemes naturals de la vall d Alinyà (Lleida, Catalunya). Les mostres s han recollit a partir de vint-i-una estacions de control, que inclouen sistemes fluvials, basses i alguns ambients subaeris. En total s han identificat 170 tàxons, essent el grup de les diatomees el més diversificat. En aquest sentit cal destacar la presència de Gomphonema lateripunctatum Reichardt i Lange-Bertalot, Mastogloia grevillei W. Smith i Orthoseira dendroteres (Ehrenberg) Crawford, que corresponen a noves citacions per a la flora dels Països Catalans. Pel que fa als cianoprocariotes, s han tipificat tres comunitats: les dels rierols de capçalera, les del curs mitjà i inferior i les que s estableixen en ambients subaeris. També s ha realitzat un estudi sobre la qualitat biològica de la conca estudiada a partir de la utilització de les diatomees. En general, es pot concloure que la qualitat de l aigua de les estacions estudiades és bona. PARAULES CLAU: algues, flora, diatomees, qualitat biològica de l aigua, Alinyà. Resumen En este estudio se ha investigado la flora algológica de los sistemas naturales del valle de Alinyà (Lérida, Cataluña). Las muestras se han recogido a partir de veintiuna estaciones de control, las cuales incluyen sistemas fluviales, balsas y algunos ambientes subaereos. En total se han identificado 170 taxones, siendo el grupo de las diatomeas el más diversificado. Cabe destacar la presencia de Gomphonema lateripunctatum Reichardt y Lange-Bertalot, Mastogloia grevillei W. Smith y Orthoseira dendroteres (Ehrenberg) Crawford, que corresponden a nuevas citaciones para la flora de los Països Catalans. Por lo que se refiere a los cianoprocariotas, se han tipificado tres comunidades: las de riachuelos de cabecera, las de curso medio y bajo del río, y las que se establecen en ambientes subaereos. También se ha realizado un estudio sobre la calidad biológica de la cuenca estudiada, a partir de la utilización de las diatomeas. En general, se puede afirmar que la calidad del agua en las estaciones estudiadas es buena. PALABRAS CLAVE: algas, flora, diatomeas, calidad biológica del agua, Alinyà. Abstract In this study we have investigated the phycological flora of the natural systems of the Alinyà valley (Lleida, Catalonia). The samples were collected from 21 control sites, which included river systems, pools and some subaerial habitats. In all, 170 algal taxa were identified. The diatoms are the most abundant group and the taxa Gomphonema lateripunctatum Reichardt & Lange-Bertalot, Mastogloia grevillei W. Smith and Orthoseira dendroteres (Ehrenberg) Crawford stand out as being new to the phycological flora of the Catalan Countries. Three types of cyanoprokaryote communities have been distinguished: those of the headwaters, those of the middle and lower courses of the rivers and those in subaerial habitats. Finally, we have checked the biological quality of the water using the diatoms as indicators. In general, it can be said that the water quality at all the sites studied is good. KEYWORDS: algae, flora, diatoms, biological water quality, Alinyà. LES ALGUES DELS SISTEMES AQUÀTICS DE LA VALL D ALINYÀ: BIODIVERSITAT I QUALITAT BIOLÒGICA DE L AIGUA 1. INTRODUCCIÓ La vall d Alinyà i la major part dels Prepirineus presenten nombrosos sistemes aquàtics, en general rius, sobre els quals no hi ha gaires dades algològiques. No obstant això, s han dut a terme alguns estudis diatomològics en conques calcàries de règim mediterrani influenciades pels Pirineus, com ara els treballs de Tomàs & Sabater (1985) al Llobregat, i Sabater (1987) al Ter. També s han tingut en compte, com a referents, els treballs de Margalef «Materiales para una flora de las algas del NE de España» (1949, 1950, 1952, 1953, 1954). Les algues són una part important de les biocenosis aquàtiques, ja que produeixen matèria orgànica, la qual és assimilable per a la resta d organismes que poblen el riu. Resulta evident, doncs, que la llum i la resta de condicions físiques i químiques de l aigua afectaran el seu desenvolupament. D altra banda, les algues són organismes bioindicadors, ja que són molt sensibles als canvis ecològics que es donen en cada sistema aquàtic. Els éssers vius reflecteixen les variacions ecològiques del sistema d una manera més integrada que les anàlisis puntuals de la fisicoquímica de l aigua, ja que actuen com a biosensors permanents de la qualitat de l aigua al llarg del temps. La major part dels habitants de l aigua són indicadors potencials de la qualitat ecològica del medi on viuen, però les algues, i en particular les diatomees, constitueixen un grup molt adequat per la seva elevada sensibilitat a les variacions i/o pertorbacions del medi, especialment les de tipus químic o les ocasionades per un excés de matèria orgànica (Leclercq, 1988; Ector et al., 1997). Les diatomees constitueixen el grup més adequat per realitzar estudis de qualitat, perquè es disposa d una informació extensa sobre les exigències ecològiques de cada tàxon, les mostres són fàcils de recol lectar, de manipular, i poden fixar-se i conservar-se durant molt temps (Descy & Ector, 1997). Les anàlisis de la qualitat de l aigua s han fonamentat tradicionalment en diversos índexs, basats en la química de l aigua (DBO, DQO, etc.) i en els macroinvertebrats. Ja a principis de la dècada dels anys setanta a Bèlgica es començà a assajar amb les diatomees bentòniques com a indicadores de la qualitat de l aigua, i fou Descy (1976, 1979) qui proposà el primer mètode per mesurar el grau de pol lució de l aigua d un riu basant-se en 49 tàxons de diatomees. Aquest índex s anà ampliant i modificant (Leclerq & Maquet, 1987), de manera que ja l any 1990 s intentava crear un estàndard europeu que funcionés en la major part del territori (Descy & Coste, 1990). Cal destacar que a la resta del món també es treballava en paral lel assajant altres índexs diatomològics (Schoeman, 1976; McCormick & Cairns, 1994; Pan et al., 1996; Hofmann, 1994). Tots aquests índexs i molts altres treballs realitzats amb les diatomees arreu d Europa (Sabater & Sabater, 1988; Muñoz & Prat, 1994; Vidal-Merino & Hernández-Mariné, 1994; Merino et al., 1994; Eloranta, 1995; Lenoir & Coste, 1996; Coring, 1997; Kelly et al., 1995; Kwadrans et al., 1997; Lange-Bertalot, 1979; Dell Uomo, 1996, 1997; Eloranta & Andersson, 1998; Van de Vijver & Beyens, 1998) han permès que actualment hi hagi gairebé una vintena de mètodes per analitzar la qualitat de l aigua basats en les diatomees bentòniques. Aquests difereixen entre si pel que fa a la formulació i a l anàlisi estadística utilitzada (Prygiel et al., 1996). 123 ELS SISTEMES NATURALS DE LA VALL D ALINYÀ Aquest estudi s emmarca dins del programa pluridisciplinari de recerca de la vall d Alinyà i s ha centrat en els objectius següents: 1. Estudiar la flora algològica de la vall d Alinyà i realitzar un cens d espècies tan extens com sigui possible. 2. Localitzar les espècies d interès pel que fa al seu grau d endemisme, per la seva raresa o per la seva vulnerabilitat. 3. Tipificar els hàbitats més interessants segons la biodiversitat algològica i l estat de conservació. 4. Avaluar la qualitat ambiental de l aigua a partir dels paràmetres físics i químics que es donen al llarg de la conca i, sobretot, a partir dels índexs biològics calculats segons les comunitats de diatomees. 5. Proposar directrius que permetin gestionar l espai natural de l entorn d Alinyà. 2. MATERIAL I MÈTODES S han realitzat un total de tres campanyes juliol 2000, octubre 2000 i agost 2001 durant les quals s ha mesurat in situ alguns paràmetres fisicoquímics de l aigua així com la temperatura (ºC), la conductivitat (µs cm -1 ), el ph, la concentració d oxigen dissolt (mg L -1 ) i el percentatge de saturació d oxigen. Per realitzar aquestes mesures, s ha utilitzat un conductímetre i un ph-metre CRISON, i un oxímetre WTW; en la segona campanya també s ha mesurat el fòsfor reactiu soluble (PRS) en µg L -1 seguint el mètode de Murphy-Riley (1962), després d haver filtrat l aigua (amb filtres Whatmann GFC) i conservat les mostres en fred fins a la seva anàlisi al laboratori. Finalment, en la tercera campanya també s ha mesurat l alcalinitat de les basses permanents, que ha estat analitzada mitjançant una valoració amb àcid clorhídric (Ros, 1973). Es fixaren un total de vint-i-una localitats, des de la capçalera fins a la part inferior, propera a l embassament d Oliana, sense passar per alt els ambients subaeris i les basses situades a una altitud major. En totes aquestes localitats es féu una recol lecció d algues bentòniques, tant les formes filamentoses com les microalgues i el fitoplàncton. En tots els casos, després d una primera observació sota el microscopi òptic de les mostres en fresc, es va procedir a la seva fixació amb formaldehid al 4 %. L estudi de les algues, exceptuant les diatomees, s ha realitzat utilitzant una lupa binocular Olympus i un microscopi òptic Olympus CH-S. Per a l observació detallada de la morfologia cel lular, es treballa a mil augments. En l estudi de plàncton, les mostres s han fixat amb lugol, per tal de conservar millor les estructures cel lulars com ara els flagels o els pirenoides. En el cas dels cianoprocariotes incrustants, la mostra s ha tractat amb àcid clorhídric al 10 %, per tal d eliminar les incrustacions de carbonat càlcic que es dipositen entre els filaments. Les preparacions microscòpiques s han fixat amb una gota de glicerina i s han segellat amb laca transparent. Finalment, s han etiquetat totes les preparacions per tal de conservar-les. 124 LES ALGUES DELS SISTEMES AQUÀTICS DE LA VALL D ALINYÀ: BIODIVERSITAT I QUALITAT BIOLÒGICA DE L AIGUA Per a cada tàxon identificat s ha realitzat una descripció i un dibuix acurat que sempre que es creu necessari s acompanya d una fotografia. La identificació s ha fet sobre la base de les monografies següents: Anagnostidis & Komárek (1988, 1990); Compère (1989); Desikachary (1959); Förster (1982); Geitler (1932); Kadlubowska (1984); Komárek & Anagnostidis (1986, 1989, 1999); Komárek & Fott (1983); Krause (1997); Printz, H. (1964); Sampaio, J. (1944). L estudi de la distribució en l espai de les cianoprocariotes s ha realitzat a partir d una anàlisi de coordenades principals (PCO) a partir de la presència-absència dels tàxons a cadascuna de les localitats. Per fer aquesta anàlisi s ha utilitzat el paquet estadístic MVSP. L estudi de la qualitat biològica de l aigua s ha fonamentat en el càlcul dels índexs europeus de diatomees. La recollida de la mostra s ha realitzat segons els protocols europeus (Cemagref, 1982), i ha estat necessària la recol lecció d una comunitat bentònica de diatomees madura i ben estructurada. Les comunitats que reuneixen aquestes característiques són les situades a les zones més estables i als substrats immòbils del riu, malgrat les avingudes d aigua. A més, cal que sigui un lloc on el corrent de l aigua sigui màxim i estigui ben il luminat. Totes aquestes característiques les reuneixen les pedres que presenten una superfície superior als 25 cm 2, situades enmig del curs del riu i sense cap altre recobriment algal que el format per les mateixes diatomees, ja que les macroalgues podrien alterar la qualitat de la llum que rep la comunitat en modificar-ne l espectre. Un cop escollida la pedra, es procedeix a la recol lecció de la mostra, recollint totalment el recobriment algal de la superfície superior de la pedra amb un raspall de dents i abocant el contingut dins un flascó amb aigua. Un cop recollides les mostres, és necessari un tractament que ens permeti observar amb detall l estructura i les ornamentacions del frústul. Per aconseguir-ho, es fa un primer rentat de la mostra amb peròxid d hidrogen de 110 volums, amb l objectiu d eliminar la matèria orgànica. La dissolució es deixa reposar un període de tres o quatre dies durant els quals s hi aplica calor per tal d accelerar el procés de cremat. Un cop cremada la matèria orgànica, cal eliminar també les sals carbonatades que, d altra banda, interfereixen en l observació de la mostra. Per aconseguir-ho, s aplica a la mostra 1 ml d àcid clorhídric al 35 %. La nova solució es deixa reposar durant dues o tres hores i se centrifuga la solució amb aigua destil lada. Aquest rentat es realitza un total de quatre vegades. Arribats a aquest punt, procedim al muntatge de la mostra amb resina Naphrax. La investigació al microscopi de les diatomees s ha dut a terme amb un Leitz dotat de Nomarski. La identificació de diatomees s ha realitzat a partir de les monografies següents: Germain (1981); Krammer & Lange-Bertalot (1986, 1988, 1991a, 1991b); Prygiel & Coste (1999); Tomàs (1979). Un cop identificades les espècies i quantificades un mínim de tres-centes valves en cada preparació, es procedeix al càlcul de l índex de qualitat biològica (IBD) i també a l índex de diversitat convencional de Shannon-Weaver. H = E p i ln p i p i = Freqüència relativa d aparició de cada espècie en la mostra Per calcular aquests índexs, s ha utilitzat el programari informàtic OMNIDIA, un estàndard europeu àmpliament utilitzat a Bèlgica, Luxemburg i França. El programa 125 ELS SISTEMES NATURALS DE LA VALL D ALINYÀ OMNIDIA calcula tretze índexs diferents, entre els quals hem seleccionat l IBD, ja que és el que més s aproxima a les característiques ecològiques dels ambients estudiats. Els resultats de l índex oscil len en un rang entre 0 i 20, i agrupa les aigües en cinc categories diferents: excel lent, bona, regular, mediocre i dolenta. Cadascuna d aquestes categories porta assignat un color (figura 13) per tal de fer més fàcil la representació gràfica en un mapa. 3. LOCALITATS ESTUDIADES En total s han estudiat vint-i-una localitats (figura 1) que es distribueixen per tota la conca de la vall d Alinyà, així com també s han prospectat ambients subaeris amb presència discontínua d aigua i les basses situades a major altitud. FIGURA 1. Distribució dels punts de mostreig estudiats a la vall d Alinyà. Localitat 1. Desembocadura del riu de Perles; altitud: 550 m; UTM: L aigua corre fent amplis meandres i es desplaça lentament sobre un llit format per còdols de mida mitjana. Localitat 2. Unió dels rius de Perles i de Canelles; altitud: 550 m; UTM: És una localitat que presenta una gran heterogeneïtat d ambients. En general, la llera és ampla i l aigua corre a una velocitat moderada. 126 LES ALGUES DELS SISTEMES AQUÀTICS DE LA VALL D ALINYÀ: BIODIVERSITAT I QUALITAT BIOLÒGICA DE L AIGUA Localitat 3. Desembocadura del riu de Canelles; altitud: 550 m; UTM: En aquest punt, la llera és estreta i amb un pendent important, de manera que l aigua corre a gran velocitat. L aigua en aquest punt presenta un caràcter temporal. Localitat 4. Curs mitjà del riu de Perles; altitud: 650 m; UTM: El llit del riu està constituït per còdols i blocs de mida grossa i l aigua corre a una velocitat important. Localitat 5. Aiguaneix-Rasa de Vall-llonga; altitud: m; UTM: Aquesta localitat constitueix el naixement del riu. La llera és estreta i l aigua corre a gran velocitat. S observa un gran mur artificial que modifica el curs del riu. Localitat 6. Riu de la Peça; altitud: m; UTM: L aigua en aquest punt és de caràcter temporal. La llera és estreta, el pendent important, de manera que l aigua corre a gran velocitat. Localitat 7. Capçalera del barranc de l Alzina; altitud: m; UTM: L aigua en aquest punt és de caràcter temporal. Constitueix un petit rierol amb mulleres laterals associades. Localitat 8. Curs mitjà del barranc de l Alzina; altitud: m; UTM: La llera en aquest punt és estreta i el llit està constituït per blocs que provoquen que en alguns punts l aigua quedi encalmada i formi basses. S intueix un bosc de ribera format per espècies del gènere Salix sp. Localitat 9. Granja de porcs; altitud: m; UTM: La llera en aquest punt és estreta i està totalment poblada per espècies arbustives que eviten, en molts casos, que la llum arribi a l aigua. El llit està constituït per grans blocs entre els quals l aigua es desplaça lentament. En aquest punt, l aigua és tèrbola i pudent. Localitat 10. Rasa de Vall-llonga a Llobera; altitud: m; UTM: En aquest punt la llera és ampla i el llit està constituït per còdols de mida mitjana entre els quals l aigua es desplaça a una velocitat moderada. Localitat 11. Curs mitjà-baix del riu de Canelles; altitud: 600 m; UTM: En aquest punt, la llera és ampla i el llit està constituït per còdols de mida mitjana. El pendent és pràcticament nul de manera que l aigua corre lentament. Aquesta localitat presenta un bosc de ribera en galeria ben constituït, amb espècies arbòries i espècies arbustives. Localitat 12. Poble d Alinyà; altitud: 700 m; UTM: En aquest tram, el riu corre engorjat entre parets de natura calcària que impedeixen que la llum arribi a l aigua. Localitat 13. Basses associades a l actual curs fluvial del riu de Perles, a l alçada de Cal Remellat; altitud: 550 m; UTM: En aquesta bassa es dóna una acumulació de matèria orgànica provinent del bosc dels voltants que provoca una anòxia a la part més fonda. Localitat 14. Riu de Perles, Cal Remellat; altitud: 550 m; UTM: El riu, en aquest tram, transcorre entre còdols de mida mitjana a una velocitat moderada. Localitat 15. Rasa de Portell; altitud: 600 m; UTM: El riu, en aquest punt, està constituït per un seguit de cadolles interconnectades. 127 ELS SISTEMES NATURALS DE LA VALL D ALINYÀ Localitat 16. Congost de la riera d Alinyà; altitud: 600 m; UTM: En aquest punt el riu transcorre engorjat entre parets calcàries sense que aquestes impedeixin que la llum arribi a l aigua. Localitat 19. Cova; altitud: m; UTM: En aquesta cova es desenvolupa una comunitat higropètrica desordenada, formada per filaments del cianoprocariota Scytonema julianum, que s entrelliga amb diversos gèneres de molsa. Entremig del fregall format per aquests grups, s estableix una comunitat de diatomees subaèries molt interessant. Localitat 20. Travertí; altitud: 700 m; UTM: En aquest ambient, es desenvolupa una comunitat estructurada en capes, que anomenem travertí. En aquest se succeeixen capes del cianoprocariota Scytonema myochrous i diatomees amb estrats de deposició de carbonats de color molt més blanquinós. El conjunt pren l aspecte de coixinets grocs i foscos que recobreixen gairebé totalment el degotall de l aigua vers la paret calcària. Localitat 21. Bassa situada a la pista forestal que va de la L-401 a la Collada de l Estany; altitud: m; UTM: Se situa en una zona on el terreny presenta poc pendent, es forma una petita depressió natural que queda recoberta per llims i argiles que impermeabilitzen el substrat, i així permeten l acumulació d aigua. Localitat 22. Bassa situada a la pista forestal que va de la L-401 a la Collada de l Estany; altitud: m; UTM: L aigua d aquesta bassa presenta un color més tèrbol. La presència de petjades als sediments adjacents denota que és una bassa freqüentada per ramats bovins que provoquen un grau elevat d eutròfia a l aigua. Localitat 23. L Estany; altitud: m; UTM: L aigua és totalment tèrbola i pudent. La presència de petjades i de ramats de vaques propers evidencia que aquesta bassa és, actualment, un abeurador per a aquests animals. 4. RESULTATS 4.1. FISICOQUÍMICA D
We Need Your Support
Thank you for visiting our website and your interest in our free products and services. We are nonprofit website to share and download documents. To the running of this website, we need your help to support us.

Thanks to everyone for your continued support.

No, Thanks
SAVE OUR EARTH

We need your sign to support Project to invent "SMART AND CONTROLLABLE REFLECTIVE BALLOONS" to cover the Sun and Save Our Earth.

More details...

Sign Now!

We are very appreciated for your Prompt Action!

x