L'ús de les noves tecnologies en l'ensenyamentde la geografia dins l'EEES. Les assignatures de Geografia econòmica i social, Cartografia i fotointerpretació, i SIG

of 8
All materials on our website are shared by users. If you have any questions about copyright issues, please report us to resolve them. We are always happy to assist you.
Categories
Published
L'ús de les noves tecnologies en l'ensenyamentde la geografia dins l'EEES. Les assignatures de Geografia econòmica i social, Cartografia i fotointerpretació, i SIG
  L’ús de les noves tecnologies en l’ensenyamentde la geografia dins l’EEES.Les assignatures de Geografia econòmica i social,Cartografia i fotointerpretació, i SIG Anna Badia i Ppinyà Proessora titular del Departament de Geograia de la Universitat Autònoma de Barcelonaanna.badia@uab.es Mntsat Pallaès Babà Proessora titular del Departament de Geograia de la Universitat Autònoma de BarcelonaVicerectora d’Investigació de la Universitat Autònoma de Barcelonamontserrat.pallares@uab.es  Jan Cals Lludés i Cit  Proessor titular del Departament de Geograia de la Universitat Autònoma de Barcelona joancarles.llurdes@uab.es Data d psntació: gener del 2006 Data d publicació: maig del 2006  Anna Badia - Montserrat Pallarès - Joan Carles Llurdés Núm. 8 | Maig del 2006   ISSN 1575-2275 Revista dels Estudis d’Humanitats i dels Estudis de Llengües i Cultures de la UOC CITACIÓ reCoMANADA BADIA, A.; PALLARÈS, M.; LLURDÉS, J.C. (2006). «L’ús de les noves tecnologies en l’ensenyament de la geograia dinsl’EEES. Les assignatures de Geograia econòmica i social, Cartograia i otointerpretació, i SIG». Digithum [article en línia].Núm. 8. UOC. [Data de consulta: dd/mm/aa].<http://www.uoc.edu/digithum/8/dt/cat/badia_pallares_llurdes.pd>ISSN 1575-2275www.uoc.edu/digithum Ls humanitats n l’a digital Resum En els darrers cinc anys, el Departament de Geograia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) s’ha vist immers en un seguit de canvis en l’estructura dels estudis. D’una banda, l’adaptació a la modalitat xarxa ha representat un canvi estructural enla forma de transmetre coneixements i en l’elaboració dels materials, i de l’altra, l’aplicació de l’anomenat Pla Bolonya (l’adaptacióa l’espai europeu d’ensenyament superior, EEES) comporta canviar d’hàbits en la forma de transmetre els coneixements, amb un nou còmput de crèdits (ECTS) i una ormació basada en competències. El Departament s’hi ha integrat com a prova pilot d’unprojecte iniciat per la UAB. En aquest moment de traspàs oerim simultàniament tres sistemes d’ensenyament: el tradicional,seguint el pla d’estudis del 2002; el Pla Bolonya, començat el 2005-2006, i el de modalitat xarxa, que es va iniciar el curs 2001-2002 i que no ha entrat en el Pla Bolonya. D’aquí a dos o tres anys hi haurà dues modalitats, la presencial i la virtual, totesdues adaptades al Pla Bolonya. En aquest article volem mostrar què han signiicat aquests canvis prenent com a il conductor  l’experiència en assignatures que impartim (Cartografia i fotointerpretació, Geografia econòmica i social, i Sistemes d’informació geogràica), a partir de les quals tractem els pros i els contres de l’adaptació de la geograia en xarxa i al Pla Bolonya. Paraules clau geograia en xarxa, TIC, docència virtual, docència presencial, EEES, ECTS, competències  www.uoc.edu/digithumL’ús de les noves tecnologies en l’ensenyament de… Ls humanitats n l’a digital  Anna Badia - Montserrat Pallarès - Joan Carles Llurdés Núm. 8 | Maig del 2006   ISSN 1575-2275 Abstract Over the last ive years, the Autonomous University o Barcelona’s Geography Department studies have undergone a series o structural changes. Adaptation to an online system has led to a structural change in the way in which knowledge is disseminated and materials produced, and the application o the so-called Bologna Process (adaptation to the European Higher EducationArea, EHEA) has brought with it the need to change certain habits in the way knowledge is disseminated, a new credit transer system (ECTS) and skills-based training. The Department has taken part in a pilot test project initiated by the AutonomousUniversity o Barcelona (UAB). In this period o change, we are simultaneously oering three teaching systems: the traditionalsystem, in line with the study plan rom 2002; the Bologna Process system, started in 2005-2006, and the online system, whichwas started in the academic year 2001-2002 and which does not orm part o the Bologna Process. Two or three years romnow, there will be two systems, ace-to-ace and online, both o which are to be adapted to the Bologna Process. This articlelooks to show what these changes have meant, in terms o the experience in subjects we teach (Cartography and Photointer-pretation, Social and Economic Geography and Geographic Inormation Systems), which provides the basis or a discussion othe pros and cons o adaptation o Geogr@phy Online and to the Bologna Process. Keywords geography online, ICT, e-learning, ace-to-ace learning, EHEA, ECTS, skills «on són ls llibs i la llum qu ns dnn,sns la qual sm ccs, dsmpaats?»William Wdswth (1770-1850),«rciminació i èplica». Lyrical Ballads (1798)Vsió d J. M. Jaumà (2005) Introducció Els canvis en els fonaments de la geografia que són producte de latensió que s’srcina entre els diferents tipus d’espai en el segle xxi van acompanyats de canvis en la orma d’ensenyar la geograia, provocats per la introducció de les TIC i per l’entrada en l’EEES. Enaquest punt, cal aclarir alguns conceptes als quals farem referència més àmpliament en aquest article. En geograia, per «dierentstipus d’espai» ens reerim a la distinció entre «l’espai dels llocs»(places) i «l’espai del web» (spaces); per «TIC», i aquest cas ésmés conegut, ens reerim a les anomenades noves tecnologiesde la inormació i la comunicació, i, inalment, amb l’acrònimEEES em reerència a l’espai europeu d’ensenyament superior.És evident que tot s’interrelaciona i esdevé un procés complex i molt dinàmic: multitud d’elements i conceptes nous, innombrables agents executors i receptors del producte.El Departament de Geograia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), des del curs 2001-2002, imparteix la llicenciaturade Geografia també en la modalitat virtual. Es tracta de la primera llicenciatura en aquesta modalitat a la UAB i la primera en Geo-graia a l’Estat espanyol. La virtualització d’aquesta llicenciaturaha estat possible en un context en què ja es disposava d’unasèrie d’eines virtuals per al suport a la docència presencial. Laplataorma que ho ha et possible ha estat el Campus Virtual,una de les eines onamentals que an possible la interacció entreel proessor i l’alumne. [www1] En aquest article volem incidir en aquests aspectes en un casconcret, la titulació de Geograia impartida a la Universitat Au-tònoma de Barcelona, i en tres matèries de primer i segon cicle,Geograia econòmica i social, Cartograia i otointerpretació, i Sistemes d’informació geogràfica (SIG), encara que hi ha resultats col·laterals que provenen de la participació dels autors de l’articleen altres titulacions i programes, i altres assignatures derivades omés especialitzades de geograia, que s’imparteixen en les titu-lacions d’Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya i dela mateixa UAB, o bé a l’Escola de Turisme de la UAB. Aquestesdierents experiències ens donen una visió més àmplia de l’en-senyament virtual respecte al presencial, cosa que pensem quepot constituir un punt de partida per a elaboracions posteriorsen aquesta temàtica.Així, aquest article s’ha organitzat de la manera següent. Enprimer lloc es arà una relexió més teòrica dels dos processos decanvi en què està immers el Departament de Geograia: d’unabanda, la docència virtual en contrast amb la presencial o l’ús deles eines virtuals com a suport a la docència presencial; de l’altra,quins són els principis de l’EEES. Hi haurà un bloc on s’explicaranaquests dos processos utilitzant com a recurs l’experiència en ladocència de dierents assignatures. Per acabar, es aran algunesrelexions inals que intentaran mostrar els pros i els contresd’aquestes experiències. [www1]:https://cv.uab.s/cv/ntada.jsp  Ls humanitats n l’a digital www.uoc.edu/digithumL’ús de les noves tecnologies en l’ensenyament de…   Ls humanitats n l’a digital  Anna Badia - Montserrat Pallarès - Joan Carles Llurdés Núm. 8 | Maig del 2006   ISSN 1575-2275 Reflexions respecte a la utilitzaciódel Campus Virtual i de l’aplicació dela Geogr@fia en Xarxa La UAB va començar l’aposta dels estudis complementaris en xar- xa l’any 1996. En aquell moment s’oerien una sèrie d’eines coma suport virtual de la docència presencial i hi havia la possibilitatde cursar alguna assignatura a distància. L’oerta d’assignatureses va anar ampliant, i no va ser ins al curs 2001-2002 que elDepartament de Geograia va començar el desplegament de laseva llicenciatura en modalitat cent per cent virtual, utilitzantla plataorma que oeria el mateix Campus Virtual. El CampusVirtual és una plataorma creada per a donar un suport docenten ormat virtual. El proessorat, a més de la seva docència « tra- dicional » , té la possibilitat de penjar materials complementaris a la web, comunicar-se amb els estudiants, posar-hi notícies i avisos,obrir òrums de discussió, etc. (Badia i Durà, 2005). La igura 1mostra l’aspecte general del Campus Virtual en una pantalla depresentació amb notícies.   general hi ha un seguiment més eectiu per part dels estudiants matriculats cent per cent en la modalitat xarxa que dels bimodals, et que encara no podem contrastar estadísticament.Des del punt de vista dels resultats, les dierents opcionsd’aprenentatge esmentades en aquest article haurien d’aportar uns resultats similars i de qualitat. En el moment de llicenciar-sel’estudiant de Geograia haurà de respondre igualment davant lasocietat en les tasques proessionals, amb uns nivells de prepa-ració intel·lectual i tècnica que li permetin resoldre els problemesgeogràics propis de la disciplina.En la pràctica docent de la geograia, la introducció de lesTIC aporta dierents resultats en el treball d’aula que voldríemdestacar a continuació:a) Partint d’una plataorma comuna per a tothom, permetque el docent dissenyi la part « virtualitzada » de les assig-natures segons uns objectius i característiques dierents decom ho aria si estiguéssim parlant d’un sistema docent « tradicional » o presencial. b) Aquesta plataforma és fàcil de fer servir, cosa que en facilita un ús més habitual.c) Permet a l’estudiant un accés des de qualsevol lloc i a qualsevol hora (és a dir, fora de l’espai de l’aula i de l’horari de classe).Ara bé, segons la nostra experiència, per tal de er-ne un bonús cal una dosi « extra » d’esorç per part del proessorat i estar atent a aspectes com els següents:a) La preparació del material més idoni ateses les característi-ques d’aquesta virtualització parcial (per exemple, no ens hauríem de limitar a penjar-hi el programa de l’assignatura). Figua 1. Aspecte general del Campus Virtual Figua 2. Alumnes matriculats en xarxa Alumnes matriculats en xarxadurant el període 00-00    N  o  m   b  r  e   d  e  m  a   t  r   i  c  u   l  a   t  s 050100150200250300350 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006% xarxa Bimodals El desplegament de la llicenciatura en ormat virtual ha per-mès que l’estudiant disposi d’un sistema també bimodal: es pot matricular d’assignatures presencials i d’assignatures virtuals. Això introdueix una lexibilitat més gran per a estudiar la carrera deGeograia a la UAB i permet que l’estudiant combini els estudisamb altres tasques de tipus proessional, sense desvincular-se del’opció presencial.En la igura 2 es pot veure el nombre d’estudiants matriculatsen alguna assignatura en xarxa, tot dierenciant els que són centper cent virtuals dels bimodals, durant el període 2001-2006. Val a dir que l’experiència d’aquests quatre anys ha demostrat que en  www.uoc.edu/digithumL’ús de les noves tecnologies en l’ensenyament de… Ls humanitats n l’a digital  Anna Badia - Montserrat Pallarès - Joan Carles Llurdés Núm. 8 | Maig del 2006   ISSN 1575-2275 b) L’actualització i revisió periòdica del material (per exemple, els apunts, les solucions de pràctiques, els avisos i notícies,etc.).c) Un seguiment regular del nivell d’acceptació en el grup(comprovant el nombre i la periodicitat de les connexionsdels estudiants). d) L’obertura de fòrums de discussió sobre determinades qües-tions que es considerin importants per a la bona comprensió de part del temari (per exemple, amb un exercici o undubte).e) El et d’incentivar que altres docents de la titulació també s’animin a introduir aquesta eina en les seves assignatures i evitar, així, una descompensació excessiva entre les diverses assignatures pel que a al material penjat. L’EEES en la titulació de Geografia.L’experiència de la UAB La llicenciatura de Geografia, juntament amb altres titulacions de Catalunya, orma part del pla pilot de les universitats catalanesper a l’adaptació a l’espai europeu d’ensenyament superior. [www2]   En la nostra llicenciatura actualment afecta els dos primers cursos, un total de 88 estudiants. La Declaració de Bolonya estableix les bases per a la construc-ció d’un espai europeu d’ensenyament superior, organitzat segons els principis de qualitat, mobilitat, diversitat i competitivitat, iorientat cap a l’assoliment d’uns determinats objectius que, engeneral, es poden resumir tal com s’exposa a continuació (Minis-teri d’Educació i Ciència, consultat el gener del 2006):a) L’adopció d’un sistema àcilment llegible i comparable de titulacions, mitjançant la implantació, entre altres qüestions, d’un suplement de diploma.b) L’adopció d’un sistema basat, onamentalment, en doscicles principals.c) L’establiment d’un sistema de crèdits com l’ECTS.d) La promoció de la cooperació europea per a assegurar un nivell de qualitat per al desenvolupament de criteris imetodologies comparables.e) La promoció d’una necessària dimensió europea en l’edu-cació superior amb un èmasi particular en el desenvolu-pament curricular.) La promoció de la mobilitat i la remoció d’obstacles per agarantir-ne el lliure exercici per part dels estudiants, pro-essors i personal administratiu de les universitats i altresinstitucions d’ensenyament superior europeu. Pel que fa a la docència, sobretot cal destacar els efectes que té sobre la forma de transmetre els coneixements, partint de la base d’un nou sistema de còmput de crèdits, l’ECTS, i d’una ormacióbasada en competències. Aquest sistema comporta quantiicar la eina que pot representar per a l’estudiant el seguiment d’unaassignatura. D’altra banda, tan o més important és considerar lametodologia que cal utilitzar en l’aplicació de la docència seguintles directrius del Pla Bolonya, que parteix d’una docència mésdinàmica on la teoria i la pràctica s’integren.A partir d’això, en la titulació de Geograia de la UAB ensplantegem dos nous reptes: l’adaptació de la titulació a l’EEESi l’adopció de les TIC en l’ensenyament de la geograia. Ambdiversos entrebancs i amb la dedicació i el saber er que aporta l’experiència dels professors del Departament en aquests moments hi ha dierents experiències, algunes de les quals presentem idiscutim en aquest article. L’assignatura de Geografiaeconòmica i social: l’ensenyamentpresencial i en xarxa Geografia econòmica i social (GES) és una assignatura optativa de sis crèdits que oferim en el segon cicle de la titulació; es considera bàsica per a entendre la distribució de les activitats econòmiquesen el territori. Cal dir, d’entrada, que actualment només s’oereix en la modalitat de Geogr@fia en Xarxa, que ha passat a substituir  l’anterior docència presencial.Els estudiants mostren alguna objecció d’entrada, ja que so-vint han et una altra assignatura, la d’Economia, que considerenorana a la disciplina. Per tant, hi ha una predisposició no del totpositiva cap a l’assignatura Geograia econòmica i social, ja que l’estudiant, en general, la considera mig quantitativa i poc oportu-na perquè es concep la titulació de Geografia com a eminentment « de lletres » . En aquest punt ja podríem discutir aquesta accepció, però això no correspon als objectius d’aquest article.En l’ aula presencial , l’actuació dinàmica del proessor esdevéimportant i, evidentment, com en qualsevol altra assignatura, elllenguatge no verbal és essencial i ha de convidar l’estudiant ainteressar-se pels continguts. Com a llenguatge escrit, s’utilitzena manera d’eines d’introducció al text del dia notícies del diari o pàgines d’Internet, o bé, en casos més excepcionals, els estudiants han de llegir un breu article. El lideratge de la classe el porta eldocent i es transmeten els coneixements a partir de l’explicacióverbal raonada, que els alumnes prenen en orma d’apunts. Engeneral, és diícil que l’alumnat hi participi per mitjà de pregun-tes i respostes, i alguna vegada, encara que poques, s’inicia unadiscussió constructiva entre els assistents a classe que el docent [www2]:http://www10.gncat.nt/dusi/ca/un/s_titulacins_pla_pilt.htm  Ls humanitats n l’a digital www.uoc.edu/digithumL’ús de les noves tecnologies en l’ensenyament de…   Ls humanitats n l’a digital  Anna Badia - Montserrat Pallarès - Joan Carles Llurdés Núm. 8 | Maig del 2006   ISSN 1575-2275 aavoreix. Aquest darrer element és comú en la presencialitat i sovint s’atribueix a la poca motivació de l’estudiant per la matèria, ja que la seva joventut no li permet tenir un sentit de què està fent i per a què li servirà allò que estudia en el utur món proessional.Malgrat que es lliguin els temes més teòrics de GES amb notíciesdel dia a dia, molt pocs estudiants llegeixen el diari, per la qualcosa la tasca del docent passa sovint més aviat per interessar-losen la vinculació social i cultural que els envolta. L’avaluació del’assignatura consta d’un examen i un petit treball que consisteix en l’aproximació a un tema pràctic a partir dels temes més teòrics de l’assignatura.En l’ aula no presencial (Geogr@ia en Xarxa) hi ha moltesdierències respecte de l’aula presencial. D’entrada, el llenguatgeno verbal, deinit com aquells gestos, postures i maneres que potutilitzar el docent per a comunicar-se amb els seus estudiants,no existeix. Tampoc no hi ha l’explicació verbal raonada ni el lideratge presencial del docent. Descartant aquests elements, que en l’aula presencial semblen essencials, hi ha altres peces clauque es posen en joc. Els coneixements bàsics de l’assignatura estransmeten en orma de material escrit, un llibre de text, diríem,que els estudiants es poden baixar de la Xarxa; no els cal, doncs,escriure el material en orma d’apunts. Aquests són una primeraacumulació de capital de coneixement que l’estudiant a d’allòque suposadament ha d’aprendre. Entengui o no allò que elproessor explica, ha portat a terme una primera amiliarització, potser inconscient però prou vàlida, amb els continguts, cosa que no a l’estudiant no presencial. Les notícies, els articles que s’hande llegir i l’anomenada internetgrafia és una addenda al materialde text que es pot baixar de la Xarxa. La orma d’expressar-se ide comunicar-se és el òrum, on els estudiants poden participar i convidar altres estudiants a fer-ho. Sembla que el rol del docent enaquest cas és més passiu, però l’eina que substitueix el llenguatge no verbal –en aquestes circumstàncies de geograia en xarxa– ésla comunicació escrita, en orma d’explicació, missatges d’ànim,lideratge i implicació, mitjançant la bústia institucional.D’altra banda, el peril de l’estudiant en xarxa és dierent.En un gran percentatge són persones adultes que expressen elseu interès treballant molt els materials i relacionant-los amb lesnotícies i el món real que, a tall d’exemple, suggereix el docent.Un petit percentatge d’estudiants en xarxa segueix la pauta quepodríem qualiicar d’estudiant presencial: tria l’assignatura virtu-alment per motius d’horaris o altres.Si agrupéssim els estudiants, presencials i no presencials,cadascun d’ells rebent els coneixements en l’eina que han triat, segurament tindríem una corba normal on la mitjana de coneixe- ment dels estudiants no presencials pujaria respecte a la mitjanadels coneixements dels estudiants presencials. I les dues cues dela corba estadística serien similars a l’anàlisi sobre coneixementsadquirits en l’ensenyament tradicional. L’assignatura de Cartografiai fotointerpretació: l’ús del CampusVirtual com a suport a la docènciapresencial Cartograia i otointerpretació és una assignatura obligatòria deprimer curs, de nou crèdits, en què es volen transmetre els ona- ments més essencials d’aquesta disciplina a fi d’aprofundir després, en cursos posteriors, en alguns d’aquests punts bàsics. El seu perfil respon a la idea que, sense deixar de banda els components teòrics necessaris, les qüestions més pràctiques són les que han depredominar en l’activitat habitual de l’assignatura. És per això quel’avaluació atorga un pes significatiu a la realització de nombroses pràctiques –gairebé una per sessió–, i que en el seu desenvolu-pament habitual no és necessari dedicar gaire temps ni esorç a prendre apunts (en el sentit més tradicional de l’expressió), perquè aquests s’obtenen a partir de les mateixes pràctiques que anels estudiants, les quals es retornen corregides molt ràpidament.A més, per a acilitar-ne la comprensió, al Campus Virtual del’assignatura hi ha una carpeta especíica amb les solucions, per tal que l’estudiant compari els resultats i vegi què ha et bé i quèha et malament. Figua 3. Exemple de desplegament del temari al CampusVirtual de l’assignatura Cartograia i otointerpretació Ara bé, l’experiència en aquest cas ens demostra una utilització esbiaixada del Campus Virtual. Així, alguns estudiants pensenque amb les solucions de les pràctiques a l’abast ja en tenen prouper a superar després l’assignatura, malgrat que les solucionsnomés són un complement de les explicacions del temari quees a de manera presencial. I això es tradueix en una assistèn-
We Need Your Support
Thank you for visiting our website and your interest in our free products and services. We are nonprofit website to share and download documents. To the running of this website, we need your help to support us.

Thanks to everyone for your continued support.

No, Thanks
SAVE OUR EARTH

We need your sign to support Project to invent "SMART AND CONTROLLABLE REFLECTIVE BALLOONS" to cover the Sun and Save Our Earth.

More details...

Sign Now!

We are very appreciated for your Prompt Action!

x