El cicle de l'aigua a Barcino . Una reflexió entorn de les noves dades arqueològiques

of 26
All materials on our website are shared by users. If you have any questions about copyright issues, please report us to resolve them. We are always happy to assist you.
Categories
Published
El cicle de l'aigua a Barcino . Una reflexió entorn de les noves dades arqueològiques
  QUARHIS, ÈPOCA II, NÚM. 6 (2010), pp. 108-133 Amb aquest article ens plantegemrealitzar una síntesi de l’estat de larecerca sobre el sistema de captació idistribució d’aigües de la ciutat romanade Barcino  .Hem recollit les dades queens proporcionen tres tipus de fontsmolt diverses: documents, restesarqueològiques i restes epigràfiques.S’ha fet la descripció i ubicació delsnous descobriments de diversos tramsde l’aqüeducte. S’han actualitzat leshipòtesis sobre les captacions d’aigües,el recorregut dels aqüeductesiladistribució de les aigües dinsdelaciutat, alhora que s’ha situatel castellum aquae  al’àrea del fòrum,proper al temple, i s’ha determinatlapresència d’un segon dipòsitredistribuidor a la plaça de Sant Just.Apart de les noves dadesarqueològiques, hem fet servirmaterial planimètric inèdit i anàlisisenentorns SIG 3D. Paraules clau: aqüeducte, conduccions,abastament i xarxa hídrica a la ciutatromana, arcades, specus  , castellum aquae  Con este artículo nos planteamosrealizar una síntesis del estado delainvestigación sobre el sistemadecaptación y distribución de aguasdela ciudad romana de Barcino  .Hemos recogido los datos que nosproporcionan tres tipos de fuentesmuydiversas: documentos, restosarqueológicos y restos epigráficos.Seha efectuado la descripción yubicación de los nuevosdescubrimientos de diversos tramosdel acueducto. Se han actualizado lashipótesis sobre las captaciones deaguas, el recorrido de los acueductosyla distribución de las aguas dentro dela ciudad, al tiempo que se ha situadoel castellum aquae  en el área delfórum, próximo al templo, y se hadeterminado la presencia de unsegundo depósito redistribuidor en laplaza Sant Just. Aparte de los nuevosdatos arqueológicos, hemos empleadomaterial planimétrico inédito y análisisen entornos SIG 3D. Palabras clave: acueducto,conducciones, abastecimiento y redhídricaen la ciudad romana, arcadas, specus  , castellum aquae  .In this article, we set out to summarisethe state of research on the system forcollecting and distributing water intheRoman city of Barcino. We havecollated data from three very differentsources: documents, archaeologicalremains and epigraphic remains.Thearticledescribes and establishesthe location of the various stretchesofaqueduct newly discovered.Hypotheses on water collection,thecourse of the aqueducts and thedistribution of water in the city havebeen reconsidered. It has beendetermined that the location of the castellum aquae  was in the area of theforum, close to the temple, and thattherewas a second distribution cisternin PlaçaSant Just. In addition to thenew archaeological data, we haveemployed unpublished planimetricmaterial and analysis in 3D GISenvironments. Keywords: aqueduct, pipes, watersupplyand network in the Roman city,arcades, specus  , castellum aquae  . EL CICLE DE L’AIGUA A BARCINO  .UNA REFLEXIÓENTORN DE LES NOVES DADES ARQUEOLÒGIQUESEL CICLO DEL AGUA EN BARCINO  .UNA REFLEXIÓNEN TORNO A LOS NUEVOS DATOS ARQUEOLÓGICOSTHE WATER CYCLE IN BARCINO. A REFLECTIONON THE LATEST ARCHAEOLOGICAL DATA Cet article propose une synthèse del’état de la recherche sur le systèmedecaptation et de distribution d’eauxdans la ville romaine de Barcino  .Nousavons recueilli les donnéesquenous offrent trois types de sourcestrès différentes : des documents,desrestes archéologiques et des restesépigraphiques. Nous avons réalisé ladescription et situé l’emplacement desnouvelles découvertes de différentesportions de l’aqueduc. Nous avonsactualisé les hypothèses à proposdelacaptation d’eaux, du tracé desaqueducs et de la distribution des eauxdans la ville. Nous avons égalementsitué le castellum aquae  dans la zonedu forum, près du temple et nous avonsdéterminé la présence d’un seconddépôt de redistribution à la place SantJust. À part les nouvelles donnéesarchéologiques, nous avons employédumatériel planimétrique inédit et desanalyses en environnements SIG 3D. Mots clé : aqueduc, conduites,approvisionnement et réseau hydriquedans la ville romaine, voûtes, specus  , castellum aquae  . LECYCLE DE L’EAU À BARCINO  .UNE RÉFLEXIONSUR LES NOUVELLES DONNÉES ARCHÉOLOGIQUES 03 Miró Orengo.qxp 3/5/10 12:29 Página 108  109 quarhisEL CICLE DE L’AIGUA A BARCINO  .UNAREFLEXIÓ ENTORN DE LESNOVESDADES ARQUEOLÒGIQUES CARME MIRÓ I ALAIX*HÈCTOR A. ORENGO** INTRODUCCIÓ Com assenyala Leveau (2004) els primers estudiosos delsaqüeductes romans van ser els enginyers i els arquitectesdel segle XIX, quan a l’hora de planificar les noves gransestructures viàries i hidràuliques que la revolució indus-trial va comportar es fixen i s’interessen per la hidràulicaromana, d’on treuen models per comparar i reproduir.Posteriorment, aquest interès va recaure en els historia-dors i arqueòlegs, amb la qual cosa s’inicià una llarga tra- jectòria d’estudis dels darrers aqüeductes conservats.En l’actualitat l’estudi de la infraestructura hidràulicad’una ciutat romana va més enllà d’una recerca pura-ment arqueològica, l’estudi de tot el procés de captació,conducció i redistribució d’aigües s’hauria de tractar desd’una perspectiva interdisciplinària, en què es recullil’experiència d’enginyers i arquitectes, a banda de la delshistoriadors i arqueòlegs. Tot i que molta de la bibliogra-fia arqueològica referent als aqüeductes s’ha centrat majoritàriament en l’estudi arquitectònic del monu-ment, des dels anys 80, però, es comencen a publicarestudis on l’aqüeducte s’entén com una peça més de tot un complex procés d’acondicionament del territori(Ventura, 1996; Arenillas et alii  ,2009; Lagóstena, Zuleta,2009), com de l’entorn urbà (Burés, 1998), tot i queaquest tipus d’estudis resulten encara poc nombrosos(Fabre, Fiches, Leveau, 2005: 5). En aquest sentit, calremarcar que hi ha una relació directa entre els recorre-guts dels aqüeductes i l’estructura viària, ja que resultavanecessari un camí que resseguís el canal, de cara a possi-bles reparacions o neteges, sense oblidar que els aqüe-ductes seguien el camí topogràficament més viable. Així mateix, l’aigua és un element de l’arquitectura i deldisseny de la ciutat que pot determinar-ne el desenvolu-pament i la implantació en un territori concret, comtambé del seu ager  .Els romans tenien un gran conei-xement de l’aigua i de les seves característiques, fins alpunt que podien distingir les deus on brollava la milloraigua per al consum humà, i les surgències que podienser molt útils per a la higiene i la indústria, però no comaaigua de boca (Frontí, XI, 15; Plini, Història Natural,XXXI, 31).O BJEC   T   IU   SDEL    ARE   CERCA   Amb aquest article ens plantegem, com ara fa 33 anys varen fer Marc Mayer i Isabel Rodà (1977), realitzar unasíntesi de l’estat de la recerca sobre el sistema de captaciói distribució d’aigües de la ciutat romana de Barcino  . Si enel plànol documental la seva síntesi encara resulta actual,les noves dades aportades per l’arqueologia urbana pre- ventiva fan necessària aquesta actualització. En aquest article sumaritzarem aquests nous descobriments i inten-tarem actualitzar les hipòtesis sobre les captacions d’ai-gües, el recorregut dels aqüeductes i la distribució de lesaigües un cop aquestes es trobaven dins de la ciutat. A part de les noves dades arqueològiques hem fet servirmaterial planimètric inèdit i anàlisis en entorns SIG 3D,amb la qual cosa esperem aportar noves línies de recercaque futures investigacions podran desenvolupar.L’  AIGUAA  B  ARCEL   ONA  L’àrea ocupada per l’actual ciutat de Barcelona és unazona rica en recursos hídrics, d’una banda hi ha diversesfonts d’aigua potable; de l’altra, el mons Taber  , en elmoment de ser escollit com a indret per a la fundació dela colònia, estava emmarcat per rieres, entre les quals des-tacaven la de Sant Joan, actual Via Laietana, i la quecorrespondria a les Rambles. Aquests cursos d’aigua, comés normal, estaven supeditats al clima, hi havia èpoquesen què les rieres es tornaven veritables torrents.La primera estructura documentada arqueològicament,en relació a la captació d’aigua a Barcelona, és un pou-cisterna localitzat dins d’una de les sitges de la zona delPort de Montjuïc (Asensio et alli  , 2008), i amb una crono-logia del segle IV-III aC.L’aigua provinent de la capa freàtica del subsòl deBarcelona va ser utilitzada des d’antic, mitjançant pous ifonts, tant públics com domèstics. Aquests pous es conti-nuen utilitzant al llarg de l’edat mitjana, i el nom d’al- QUARHIS, ÈPOCA II, NÚM. 6 (2010), pp. 108-133 *MUHBA. cmiro@bcn.cat.** GIAP-ICAC. horengo@icac.net  AGRAÏMENTS Volem donar les gràcies per la generositat a l’hora de compartir dades, per l’ajuda a l’hora de fer la recerca de documentació o pels consells que sempre han estat ben- vinguts a Julia Beltrán de Heredia, Francesc Caballé, Encarna Cobo, Marta Fàbregas, Josep Font, Reinald González, Josefa Huertas, Angel Jordán, Jordi López, NúriaMiró, Jordi Ramos, Emili Revilla, Toni Rigo, Mikel Soberon i Vanesa Triay.Durant la redacció d’aquest article hem acumulat un especial deute amb Josep Maria Palet, que ha dedicat el seu temps a discutir les teories sobre les relacions entre latrama viària i el traçat dels aqüeductes; Núria Romaní, que va compartir el seu coneixement sobre tècniques hidràuliques romanes; i Diana Gorostidi, que va realitzarl’anàlisi epigràfic de la inscripció trobada a Travessera de Gràcia.   03 Miró Orengo.qxp 3/5/10 12:29 Página 109  110 quarhis guns ha quedat fixat per la toponímia actual dels carrers,com Pou Dolç, Pou de l’Estany, Pou de la Cadena o Poude la Figuera. Arran de la presència d’aquests pous,Salvador Santpere i Miquel (1890) porta la teoria mésenllà i, en relacionar-la amb l’srcen cartaginès de Bar-celona, assenyala que Bar-kino   vol dir “pou de la badia” enpúnic, i enumera diversos pous que podien haver estat aquest pou primitiu que condiciona la fundació de la ciu-tat, i defensa especialment el de Sant Gem, prop de Sant Pere de les Puel·les. A banda dels possibles pous i deus d’aigua potable del’interior de la ciutat, els romans, des del moment de lafundació ja proveïren la colònia romana d’aigües de qua-litat mitjançant la construcció d’aqüeductes. L’existènciade dos aqüeductes contemporanis resulta en l’actualitat una teoria acceptada, però fins als anys 60 es pensava quenomés n’hi havia un, la qual cosa fa que part de la docu-mentació es confongui, ja que no sempre queda clar aquina de les dues conduccions es fa referència 1 . FONTS EMPRADES  A l’hora d’emprendre un estudi global de la conducció idistribució d’aigua en una ciutat romana són molt diver-sos els tipus de fonts que es poden utilitzar, si bé espodrien englobar en tres grans grups. En primer lloc, elsdocuments, tant els gràfics com els escrits; en segon llocles dades recuperades per les intervencions arqueològi-ques; i, finalment, la informació que ens dóna l’epigrafia.En el cas de Barcino  , disposem de dades de tots tres tipusd’una banda hi ha una gran documentació escrita, si béno n’hi ha tanta pel que fa a les imatges. A més s’han dut a terme excavacions arqueològiques des del segle XIX,en què s’han documentat restes d’estructures hidràuli-ques; i, així mateix, s’han conservat restes epigràfiques,ben estudiades i publicades (Fabre, Mayer, Rodà, 1997).L E   SF   ON   T   SDOCUMEN   T    AL   S És llarga la llista de llibres, autors i documents en quès’esmenta l’aqüeducte o els aqüeductes de la Barcino  1.“El tercer y último testimonio, el más completo a fin de cuentas, lo constituyen los vestigios conservados del propio acueducto romano. Este argumento no hubiéra-mos podido esgrimirlo algunos años atrás, porque es reciente, como todo el mundo sabe, la comprobación de ser parte del acueducto del siglo II ciertas construccionesque andaban mezcladas y confundidas con una de las torres de la muralla de la Plaza Nueva. Historiadores y arqueólogos sabían su existencia y ninguno había tenido laintuición de su verdadero significado. Fue preciso llegar a la restauración a fondo de la muralla romana de la Avenida de la Catedral para que quedasen al descubiertolos restos evidentes del acueducto, con una sorpresa importante: que no era un solo acueducto, sino dos” (Duran i Sanpere, 1962: 16). QUARHIS, ÈPOCA II, NÚM. 6 (2010), pp. 108-133 romana i molts estan recollits en la bibliografia citada,tant a nivell de referències com d’estudis monogràfics. Alllarg de l’article s’incidirà en aquelles que es creuen mésconvenient, per al discurs explicatiu. Pel que fa als docu-ments, des del segle X es troben referències als arcs delsaqüeductes com a fita topogràfica en relació a propietats,i normalment són descripcions d’espais i llocs en què lesarcades de la conducció són utilitzades com a referènciatopogràfica. Dinou d’aquests documents estan recollits al Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae  (Balari, 1964). F.Carreras Candi (1905: 184-185; 1916: 86-87) ja utilitzauna llista de documents que li permet de concretar la his-tòria i el recorregut de l’aqüeducte de Montcada. Ladarrera obra que recull aquestes cites i documents és l’ar-ticle ja esmentat de M. Mayer i I. Rodà (1977), on hi haun bon aplec dels coneixements sobre l‘aprovisionament d’aigua potable a la colònia fins al moment de la sevapublicació i s’hi pot obtenir una detallada relació de lesfonts documentals que fan referència als aqüeductes. Així mateix, cal esmentar la publicació de M. Travesset (2005), on també s’esmenten documents d’interès per ala localització del traçat de l’aqüeducte de Montcada,sobretot en el seu tram inicial, en les proximitats del riuBesòs.L E   SIN   TERVENCION   SA    RQUEOLÒGIQUE   S Són moltes les intervencions arqueològiques realitzadesen el terme municipal de Barcelona, especialment al dis-tricte de Ciutat Vella; per la qual cosa només incidiremen les darreres excavacions, en què s’han documentat restes estrictament dels aqüeductes de la colònia. Fer unarelació de totes les actuacions en les quals s’hagin recu-perat estructures en relació a l’aigua, conduccions, clave-gueres i pous queda fora de l’objectiu d’aquest treball.Sa   nt A    nd   reu Al districte de Sant Andreu, concretament a l’àrea delscarrers del Coronel Monasterio, i de Palomar, a la zonaanomenada Molí de Sant Andreu, s’han dut a terme   03 Miró Orengo.qxp 3/5/10 12:29 Página 110  111 quarhis EL CICLE DE L’AIGUA A BARCINO  . UNA REFLEXIÓENTORN DE LES NOVES DADES ARQUEOLÒGIQUES CARME MIRÓ I ALAIXHÈCTOR A. ORENGO diverses intervencions arqueològiques 2 que han permèsdocumentar la presència d’un tram de l’aqüeducte delBesòs. Per la documentació escrita, i per les referènciesbibliogràfiques existents, era coneguda la connexió delRec Comtal i l’aqüeducte durant el recorregut, ja quecompartien el mateix srcen.DescripcióS’ha documentat un canal soterrat, amb una orientaciósud-oest/nord-est, d’uns 90 m de llargada (Giner, 2006),(fig. 1) amb una estructura construïda en opus caementi- cium  , pedres irregulars lligades amb morter de calç decolor blanc, amb un gran percentatge de calç a la barre- ja. Es tracta d’un canal en secció en forma de U, en quèles parets tenen una amplada aproximada de 35 cm il’ specus  de 60 cm, 3 cosa que fa que l’amplada total del’aqüeducte sigui d’1,30 m. El canal està cobert amb una volta feta també d’ opus caementicium  que es recolza a lesparets i deixa un petit graó al punt d’arrencament de la volta amb la paret del canal, per la qual cosa l’ampladaexterna per la part de la coberta és uns 5 cm més gran, abanda i banda. L’alçada total de la construcció és d’apro-ximadament 1 m fins a l’arrencament de la volta, i d’1,30m al punt més alt excavat amb presència de volta. Pel quefa a l’ specus  , és d’ opus signinum  i presenta un quart debosell hidràulic, característic de les conduccions d’aiguad’època romana. El canal està recobert d’una capa de 2cm de concreció calcària, aportada per l’aigua que hi vacórrer, tal com resulta habitual en aquest tipus de con-duccions.Cal destacar la presència d’una trinxera de fonamentacióretallada al terreny natural, cosa que confirma que aques-ta estructura aniria soterrada, fet habitual des d’èpocahel·lenística, sempre que la topografia de l’indret ho facipossible, ja que assegura una major qualitat de l’aigua iuna menor temperatura. Així mateix, dificulta la possiblecontaminació de la conducció, ja que en part no és visi-ble. Tot i això, al llarg de l’estructura hi ha pous, spirami- na  , i fites, cippi  , per facilitar les reparacions i neteges.El rebliment del canal és d’estrats argilosos, en els qualss’ha recuperat material arqueològic d’adscripció a èpocaromana, amb un ventall cronològic ampli. S’ha de desta-car, ja que pot donar la data d’amortització del canal, unfragment de vora d’àmfora indeterminada, que podriatractar-se d’una imitació de les produccions africanes tar- QUARHIS, ÈPOCA II, NÚM. 6 (2010), pp. 108-133 2. Aquesta zona propera al Rec Comtal, i coneguda amb el nom de molí de Sant Andreu, té la categoria d’EPA (Espai de Protecció Arqueològica, catalogació per part del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, amb data 22/11/1994). S’han dut a terme diverses intervencions arqueològiques que han posat al desco-bert restes d’època moderna i contemporània. És a la intervenció de l’any 2004, dirigida per l’arqueòleg Daniel Giner, quan es van descobrir les restes d’un antic camímedieval i part de l’aqüeducte romà del Besòs.3. Al llarg de l’excavació les amplades de la paret i el canal intern variaven alguns centímetres i s’ha agafat aquesta mida com a mida aproximada atès que creiem queno variarà la informació de la intervenció si es donen les diverses mides documentades. Figura 1 Vista general de l’aqüeducte de Montcada al carrer del CoronelMonasterio.(Fotografia: Daniel Giner-Còdex-MUHBA)   03 Miró Orengo.qxp 3/5/10 12:30 Página 111  112 quarhis doantigues, amb una cronologia de finals del segle VI ini-cis del segle VII dC. Pel que fa als materials arqueològicsdels estrats de rebliment de la part externa de l’estructu-ra cal destacar diversos fragments força grans de ceràmi-ca terra sigil·ladasudgàl·lica, on es poden identificar unaDraguendorf 27 b, amb una datació entre el 40 i el 80 dC;i una de les primeres produccions de terra sigil·lada his-pànica decorada, forma Draguendorf 29, amb un ventallcronològic del 40-50 dC, segurament d’un taller de Tarraco  4 . Això ens permet concretar la cronologia delmoment de construcció d’aquest tram de l’aqüeducte, al’entorn dels anys 40-80 dC, tot i que a la trinxera defonamentació no es va poder recuperar cap materialarqueològic amb una datació precisa.Magda   lene   s, 25 Al carrer de Magdalenes (Griñó, 2005; Soberón, 2005)s’ha excavat part d’un dels pilars de l’aqüeducte delBesòs. La descoberta s’ha fet entre les finques 25 i 23, enquè el mur de divisió de les dues parcel·les ha conservat part de l’aqüeducte de Barcino  . El pilar estava totalment recobert de calç, fruit de les posteriors reutilitzacions del’estructura, però al llarg de les intervencions arqueològi-ques va poder ser alliberat i documentat en la seva totali-tat. Així mateix, cal assenyalar que s’ha pogut delimitar elnivell de circulació d’època romana, que coincidiria ambel final del basament del pilar.DescripcióS’ha documentat part d’un dels pilars de l’aqüeducte is’han evidenciat tres parts diferents pel que fa a la sevaestructura constructiva. D’una banda el fonament, més omenys rectangular de 0,40 m de potència, construït ambpedres petites, de formes irregulars, unides amb un mor-ter de calç de color blanc-groguenc de gra molt gruixut.Per sobre es conserva la base del pilar, de 0,49 m d’alçada, d’opus quadratum  , tres grans carreus de pedra de Montjuïc,de grans dimensions, units amb morter de calç similar al’anterior. Finalment, el pilar pròpiament dit, una alçadade 0,51 m, construït amb la tècnica de l’ opus vittatum  ,petits carreus de gres, ben escairats, units amb morter decalç blanquinós i adossats a un nucli de formigó.Dura   n i Ba   s - R    ipoll, 25 5 Una de les troballes més espectaculars d’aquests darrersanys en relació als aqüeductes romans de Barcelona, pelque fa a la seva monumentalitat va ser la descoberta dequatre arcades arran de l’enderroc d’un edifici a l’antigaplaça de Duran i Bas. Va ser una troballa casual, ja quel’aqüeducte s’havia conservat com a paret mitgera de lesfinques núm. 12 i 14 del carrer de Duran i Bas.En un principi es va dur a terme una primera intervencióde neteja 6 i topografia, que confirmà que es tractava d’untram d’un dels aqüeductes que entraven a la ciutat per laplaça Nova. Posteriorment s’han dut a terme diversescampanyes, la darrera de les quals acaba de finalitzar(Caballé et alii  , 2002; Mas, 2008) 7 .DescripcióEns trobem davant del tram d’ arcuationes  més llarg docu-mentat fins ara dels aqüeductes de Barcino  , aproximada-ment 20 m, que delimiten quatre arcades (fig. 2). Hi haquatre pilars, de secció quadrada, construïts amb la tècni-ca de l’ opus vittatum  , carreus regulars de pedra deMontjuïc units amb morter de calç i sorra. L’ampladadels pilars és d’1,70 m, i la seva alçada de 4,10 m amb ellímit superior marcat per una imposta rectangular de0,90 m d’amplada, de pedra de Montjuïc, a partir de laqual arrenquen les arcades, amb dovelles trapezoïdals depetites dimensions, també de gres de Montjuïc. Per sobrede les arcades hi ha el canal per on passava l’aigua, cons-truït amb pedra unida amb morter de calç, segons la tèc-nica d’ opus vittatum.  A la darrera intervenció s’ha pogut documentar la fona-mentació, que segueix el model de la que s’ha descrit alcarrer de Magdalenes. Un primer nivell d’ opus caementi- cium, per sobre del qual hi ha l’obra d’ opus quadratum, iel pilar pròpiament dit, explicat anteriorment. 4. Volem agrair a Albert López Mullor l’ajut en la identificació i classificació d’aquests materials.5.La descoberta de la presència de les arcades i la seva adscripció com a part de l’aqüeducte romà del Besòs, va ser feta pel col·laborador del Museu d’Història, AlfredLloré, el qual va donar ràpidament la notícia a l’aleshores director del Servei d’Activitats Arqueològiques, Oriol Granados.6. Aquesta intervenció, de la qual no hi ha memòria, va ser dirigida per Oriol Granados i Ferran Puig, i la topografia va ser realitzada pels tècnics del Servei RobertoLópez i Edmond Mestres.7.La descoberta de l’aqüeducte va fer que es canviés el projecte urbanístic de la zona. Al llarg d’aquests anys s’han fet intervencions patrimonials en relació al projecteurbanisticarquitectònic de l’entorn. Cal destacar els primers sondatges parietals i l’estudi històric que va dur a terme l’empresa Veclus. Posteriorment, es va fer una pri-mera excavació arqueològica dirigida per C. Mas de la Universitat de Barcelona, però en la qual no es va intervenir directament a la conducció. La darrera intervencióha estat dirigida per Vanesa Triay de l’empresa Àtics, que és la que ha actuat directament sobre l’estructura i la memòria de la qual està en procés de redacció, tot i queens ha facilitat les dades per poder redactar aquest treball. QUARHIS, ÈPOCA II, NÚM. 6 (2010), pp. 108-133   03 Miró Orengo.qxp 3/5/10 12:30 Página 112
Similar documents
View more...
We Need Your Support
Thank you for visiting our website and your interest in our free products and services. We are nonprofit website to share and download documents. To the running of this website, we need your help to support us.

Thanks to everyone for your continued support.

No, Thanks
SAVE OUR EARTH

We need your sign to support Project to invent "SMART AND CONTROLLABLE REFLECTIVE BALLOONS" to cover the Sun and Save Our Earth.

More details...

Sign Now!

We are very appreciated for your Prompt Action!

x